Mal sector, el del turisme. Pel que sembla, la temporada turística no depèn dels continguts, de la qualitat o de la competitivitat de l'oferta, el sector mira cada dia al cel perquè la climatologia pot esguerrar un bon any, i quan no és el temps són altres destins emergents, és la crisi o una vaga de controladors aeris. Enguany, com sempre, aquell estiu que es prometia un paradís per a les caixes dels empresaris turístics, ja no sembla que hagi d'entrar a formar part de les temporades històriques. Tothom coincideix que hi ha gent, però els diners no surten.
Ara, sentirem els tòpics de si el turisme és d'espardenya, de si és de borratxera o de si les famílies es porten el pícnic de casa per no gastar. I mai, tant si és bona com dolenta, ningú del sector aprofita per analitzar a fons les causes d'un segment econòmic que només sembla que depengui de factors externs. Sempre trobarem un culpable a qui encolomar-li els minsos resultats econòmics de l'estiu. Així, les queixes d'enguany es focalitzen en la meteorologia i en el poc diner de butxaca que porten els turistes, però també podríem culpar Ryanair o les diferents administracions per no haver invertit prou en promoció.
Però, si ens posem a la pell dels visitants, veurem que apareixen d'altres causes, un mal servei per manca de professionals qualificats, una oferta que no es correspon al cost real de la vida, un excés d'estandardització. I si gratem una mica més veurem que aquest és un sector còmode que confia massa en què altres li facin la feina; un sector que només s'implica a l'hora de la queixa i de la demanda, però que poques vegades es grata la butxaca per millorar, per promocionar-se, per elaborar continguts atractius i vinculats al territori. I així, cada any, esperem a veure què passa amb els braços plegats.
