Lalcalde de Lloret, Romà Codina (CiU), està indignat. Així ho va expressar en una roda de premsa l'endemà de l'última batalla campal coneguda a la zona d'oci del seu municipi. Seguint la tendència de moda, no va acceptar preguntes dels periodistes i es va limitar a llegir un comunicat. Boca muda, mai no és batuda. Un alcalde no és el president d'una associació de veïns. L'alcalde és la primera autoritat del municipi i la seva missió, com la de tots els governants, és manar, decidir i actuar. Les protestes, les indignacions i les redaccions de comunicats queden pels ciutadans. L'alcalde té a la seva disposició uns reglaments per aplicar i, si no son suficients, se'n fan de nous. El problema és que el que ha succeït aquesta setmana no és nou a Lloret. Amb diferents proporcions, passa des de fa anys. Abans es podia mig silenciar i ara no. Qualsevol incident és conegut a tot el món en temps real, sigui a través de Facebook, Twitter, Youtube, amb vídeo o amb fotografia. Ja ho diu el refrany: una imatge val més que mil paraules. I aquests nous sistemes de comunicació no només han canviat la magnitud de les coses, sinó que han agafat els governants amb el pas endarrerit.
