Al Molt Honorable Sr. Mas
Gemma Ros Valls. blanes.
A Catalunya, l´herència que ens ha deixat el tripartit –PSC, ERC i ICV– és la d´un endeutament molt gran amb xifres poc conegudes. No és d´estranyar que vostè faci retallades en la despesa sanitària pública. Li prego que en aquestes retallades es prioritzi la retirada de la despesa de 350 euros per avortament que està pagant serveis socials de cada localitat, tal com varen programar l´anterior govern tripartit. Actualment, a serveis socials continuen oferint l´avortament gratuït com a única mesura a seguir i per tant, a la dona embarassada faltada de recursos i de suport, pressionada per la parella o totalment sola, no li donen altre ajut que la mort del seu fill i el sofriment de seqüeles físiques i psicològiques que patirà mesos i anys després d´haver avortat. Li prego que consulti per Internet la web www.vozvictimas.org. Moltes gràcies i salutacions.
La desaparició
dels crancs de riu
joan monturiol danés. olot.
La comarca de la Garrotxa era un lloc, sobretot al riu Fluvià, amb les riberes poblades pel cranc de riu. Només havies d´arribar-te a Sant Roc, als Tussols, a altres indrets, com les riberes del Molí dels Hostalets d´en Bas, Begudà i moltes altres d´aquí la comarca. Amb un parell d´estris era suficient per agafar uns quants crancs, perquè eren abundants, ja que l´aigua dels rius baixava neta. Actualment, han desaparegut dels nostres rius i riberes.
A causa d´aquestes passades pluges, els rius han baixat nets i no he vist cap senyal de cranc de riu, això sí, moltes carpes.
La causa de la desaparició del cranc no ha sigut la truita, cosa que ens han fet creure, ha sigut la contaminació de les aigües dels rius, ja que s´hi ha tirat molta porqueria, com per exemple líquids tòxics. A quants llocs es banyava la gent? A la gorga dels Dimonis, al Serrat de Feixes, Masclot i el Petit…
Aneu per aquests rius o riberes, us adonareu que hi ha de tot menys crancs de riu.
Es va dir fa temps que es repoblaria, però jo encara no n´he vist cap senyal i no és que no volti per aquests rius.
Necessitem unitat
política i social
josep m. loste i romero. portbou.
A hores d´ara ens trobem en un moment històric interessant, però molt contradictori. El país cada cop va adquirint més consciència nacional, les enquestes diuen, per primer cop, que l´independentisme és majoritari; encara que, per altra banda, patim un crisi, econòmica i social sense precedents; i, el més greu de tot, el suport a la governabilitat de l´executiu de la plaça de Sant Jaume l´exerceix una força política que ha iniciat una ofensiva en majúscules contra la llengua catalana, arreu dels Països Catalans. Vivim una situació molt complexa, mentre els qui pretenen l´anihilament, sense embuts, de la nostra nació tenen «la paella pel mànec», el moviment sobiranista i/o independentista no acaba de madurar i continua molt fragmentat.
En aquests moments autènticament convulsos –no només a casa nostra sinó arreu d´Europa– hem de començar a separar el gra de la palla, i a perseverar en la unitat, política i social. Hem d´empènyer el sobiranisme sociològic cap a l´àmbit polític. I, sobretot, hem d´aturar, amb l´eina de la sociolingüística combativa, l´atac frontal del neolerrouxisme (que té la paella pel mànec) contra la nostra preuada llengua. Ha arribat l´hora de la unitat d´acció política, per fondre les justes reivindicacions econòmiques i fiscals, amb la qüestió identitaria per excel·lència: la qüestió lingüística, la qual ens ha mantingut vius, com a poble, durant 1.000 anys.
Solidaris i altruistes
Pedro J. Piqueras Ibáñez. girona.
No hi ha lloc per a les crítiques, encara que n´hi hagi sense lloc. Si més no, per a cap de les que de manera interessada havien llançat certs grups polítics sobre el cost per al contribuent de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). Els pelegrins s´autofinancen... i aporten. A més dels cent milions d´euros que deixarà a Espanya aquest esdeveniment, el rerefons social quedarà patent també amb els dos projectes de Càritas, un per a famílies en risc d´exclusió social i un altre al Brasil. Tot perquè la JMJ sigui un exemple de gestió i solidaritat. Ja voldríem veure un comportament semblant en altres organitzacions.
