Agraïment a l'Hospital de Figueres

Joan Albert Cortada i Garriga. Figueres.

Fa vuit mesos vaig haver de ser intervingut a l´Hospital de Figueres, passats els quals -tal com era previst- hi he hagut de tornar a ingressar per sotmetre´m a la darrera fase del procés.

Vull manifestar públicament el meu reconeixement i gratitud per la professionalitat i exquisidesa humana amb què he estat tractat, tant per l'equip d'urgències, com pel de cirurgia i tot el personal sanitari (metges, infermers i infermeres, auxiliars, zeladors...).

I ho valoro especialment en l'actual situació de crisi i retallades a la qual es troba abocada la Sanitat Pública.

Vull remarcar que -pel que fa a l'Hospital de Figueres- aquesta restricció quantitativa de recursos de cap manera no ha afectat l'alta qualitat que els seus professionals han mostrat en tot el que jo he pogut percebre, a costa d'un sobreesforç per part d'ells i elles que em mereix més que respecte.

Crec que calia deixar-ne constància escrita.

A l'Ajuntament: pàrquing Joaquim Vayreda

José Luis Lucero Pinyol.Girona.

El meu agraïment i també el de molts dels veïns del Barri Güell-Devesa per la reordenació del pàrquing gratuït del c/ Joaquim Vayreda que ha portat a terme el nou consistori. Recordo que fa més de dos anys l'Associació de Veïns va fer, de manera reiterada, la proposta de marcar amb pintura i en diagonal les places de pàrquing de l´esmentat carrer per així augmentar la seva capacitat, facilitar l'aparcament i també l'entrada i la sortida dels cotxes. Personalment també vaig parlar diverses vegades amb regidors i municipals de l´Ajuntament d'esquerres per exposar-los la proposta. Doncs bé, encara no fa un mes el nou ajuntament convergent l'ha duta a terme (potser algú es despenjarà dient que ja estava previst fer-ho en l'anterior mandat però el cas és que ja està fet). Espero que actuacions d'aquesta mena tinguin continuïtat, sobretot en referència a la Devesa i que les propostes dels ciutadans siguin ateses com es mereixen.

Hem tornat als anys del nacionalcatolicisme

Joan Garcia. Girona.

Tots els diaris, sense excepció, i totes les televisions, també sense excepció, estan donant una cobertura de la visita del cap de la religió catòlica que hauria fet l'enveja de Franco durant els anys del nacionalcatolicisme.

És comprensible que el líder de la dreta espanyola, Mariano Rajoy, mostri una devoció submissa al Papa. La dreta espanyola no ha renegat mai del nacionalcatolocisme. Tampoc la dreta catalana com s´ha vist en els estèrils esforços de Duran i Lleida per reunir-se amb el Papa. Menys comprensible és que la família reial, que representa tots els espanyols, no només els de dretes, s'agenolli, també com a acte de submissió, davant Benet XVI. I totalment incomprensible és la presència del president del Govern i altres alts càrrecs socialistes. No haurien d'ignorar l'aconfessionalitat de l'Estat i que la visita del Papa és una qüestió privada dels seus fidels, cada cop menys nombrosos, segons les estadístiques.

Si tota aquesta submissió al Papa passa amb un teòric govern d'esquerres, que Déu, fins i tot als ateus, ens agafi confessats quan torni la dreta nacionalcatòlica de sempre.

Llibre d'estils

Jaume Planas Perxachs. Blanes.

La tradició, s'ha de conèixer i respectar a fons. Cal saber col·locar a tothom en el lloc que li pertoca. Dins el nou pop català, la dominant musical és un pop tou d'arrels folkies que beu o s´inspira en artistes internacionals com Herman Düne. Les noves bandes d´ara, han superat a la generació anterior, la del rock en català dels noranta, en aconseguir unes lletres literàriament més depurades, amb una certa gràcia per dir o explicar segons què, evitant la ingenuïtat dels textos d´aquells artistes poc brillants que s´ofegaven en un AOR (rock orientat als adults, en el sentit pejoratiu del terme) poc estimulant.

Ara bé, sembla que els nous músics no tenen prou valor per aventurar-se a incorporar altres estils. Us presento un grup amb un llibre d'estil ampli: els Kitsch de Banyoles. En el seu immens llegat de més de 25 anys, hi trobareu de tot : pop fosc sofisticat amarat de guitarres cristal·lines, punk rock abrasiu i nerviüt i rock macerat pels anys amb mitjos temps crepitants sempre abrigant unes lletres diferents, el seu ADN, on pinten el món que ens envolta i descobreixen què ens fa tremolar.