Tal com va dir Artur Mas, els aldarulls que va haver-hi fa uns dies a Lloret de Mar van ser un fet puntual. D'igual manera va ser qualificat una mica abans l'assassinat d'un noi. I la caiguda d'un altre des d'un balcó. I una violació. I algun robatori. Fets puntuals. I és cert: arriben a l'estiu sens falta, a la seva hora justa, amb puntualitat extrema.
Cada estiu, puntualíssims, hi ha aldarulls entre joves i policia. Cada temporada, amb admirable puntualitat, un adolescent es trenca el cap en caure (o tirar-se) des de la seva habitació de l'hotel, té lloc la violació pertinent, es produeix la punyalada mortal de rigor i els carrers són regats a l'hora exacta amb vòmits de tots colors i olors perquè nadius i comerciants es puguin queixar puntualment. Tot amb precisió suïssa. No és estrany que Artur Mas i la resta de polítics -catalans i locals- destaquin tan sovint la puntualitat del que succeeix a Lloret. Acostumats com estem que se'ns tingui per un país de pandereta, poc complidor i informal, s'ha d'aprofitar que almenys en un aspecte som més puntuals que ningú i fer-ne bandera. Mentre la majoria de ciutats viuen amb la incertesa de no saber quan hi haurà un altercat, a Lloret de Mar els fets sempre són puntuals, no fallen mai. Això sí que és vida. Potser seria el moment d'aprofitar tal explosió de fets puntuals per crear un nou eslògan, una cosa així com "Lloret: cada delicte al seu moment i a cada moment el seu delicte".
En un món en el qual les corrides de toros ja no comencen a les cinc de la tarda, els partits de futbol es juguen a l'hora que dicten les televisions i fins i tot els parts es retarden o acceleren a conveniència, els únics vestigis de formalitat que queden són el canvi de guàrdia a Buckingham Palace i i els delictes a Lloret de Mar.
No trigarem gaire temps a viure un nou aldarull, robatori o agressió. I alcalde, president i consellers ens recordaran de nou, inflats d'orgull, que es tracta d'un fet puntual. Puntualíssim, com sempre.
