Els embats de la crisi econòmica semblen no haver fet prou efecte en els responsables públics que gestionen els ajuntaments. En ple debat sobre el futur de les administracions locals, Diari de Girona publicava ahir l'últim avanç de la liquidació dels pressupostos municipals corresponents a 2010 del Ministeri d'Hisenda, que donen a entendre que s'ha estat molt lluny de fer els deures per intentar contenir el dèficit. Fins a 41 ajuntaments gironins, dels 128 que han presentat els seus comptes, van continuar gastant més del que van ingressar durant el 2010, quan els efectes de la crisi ja eren inapelables. Això mateix ha suceït en la Diputació i en dos consells comarcals. Les partides de personal continuen emportant-se gran part dels pressupostos públics. Cal tenir en compte, a més, que en el balanç realitzat pel Ministeri d'Hisenda no s'han inclòs les factures impagades a empreses i proveïdors, amb la qual cosa el desequilibri comptable és encara més elevat del que reflecteix l'informe. En aquest escenari, la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, ha reclamat una moratòria per al deute que els ajuntaments tenen amb l'Estat fruit de les liquidacions negatives registrades en els dos últims exercicis per la baixa recaptació d'impostos. Mentrestant, el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos (PSC), ha proposat que la Generalitat i els ajuntaments subscriguin un pacte d'estabilitat econòmica per superar la situació de "precol·lapse". La situació financera dels ajuntaments, l'administració més propera al ciutadà, mai havia estat tan delicada com ara. El problema és general, però cada ajuntament és una història diferent. Alguns problemes són estructurals: mentre els municipis han anat assumint serveis d'altres administracions, el seu finançament sempre ha quedat subordinat al de l'Estat i les comunitats autònomes. Però també hi ha problemes de gestió. El rigor pressupostari cal aplicar-lo en tots els esglaons de l'administració pública i no només per una responsabilitat econòmica, sinó també per un convenciment ètic.