Tinc la sensació que això de les retallades s'està fent amb la punta del llapis i no amb el cap, perquè ningú fins ara ha posat la mà al foc que aquestes serviran per millorar l'eficiència, la gestió o per impulsar la competitivitat, i que només s'està retallant per quadrar avui uns pressupostos sense pensar en què caldrà demà. Cada dia que passa se'ns ofereix un nou llistat de supressions sense solta ni volta i hom té la sensació que s'està fent neteja sense saber què s'està llençant ni per a què servirà.
Ara, s'han afegit les diputacions al calaix de sastre del què sembla que ja no serveix, però sense entrar en el debat de si cal suprimir-les o no, la percepció és que ningú planteja aquesta supressió com a part d'una reforma necessària, àmplia i seriosa de les administracions públiques, de les duplicitats, dels excessos i de la màniga ampla que ho ha envoltat tot fins fa quatre dies. Es van posant creuetes enmig d'una febrada d'estiu que no sabem on ens durà, la qüestió és suprimir i no reformar per adaptar-se de debò als nous temps i a les noves necessitats.
I mentrestant, qui de veritat queda al mig de l'huracà i rep les conseqüències és la mateixa societat, que veu com s'escurcen els serveis, les prestacions, les expectatives i fins i tot les il·lusions. Gaire racional no deu ser aquest llapis vermell que només apunta en una sola direcció, deixant de banda allò que realment calia transformar i a aquells a qui els convenia una veritable cura d'aprimament. Ja hem vist que aquestes tisores només retallen allà on no els fa mal, no fos cas que es queixessin i ens obliguessin a fer més gran l'estripada del que ja és. Avui, però, ens queda l'esperança de saber que en aquesta direcció ja no queda gaire res més per treure de tant com s'han passat.
