Ara que en alguns territoris la principal espècie en risc d'extinció és l'home, a causa de l'absència de treball, certes actituds fonamentalistes d'alguns gestors ambientals són reprovables. Molts d'ells fa anys que són a l'administració i han superat diversos governs. La sostenibilitat veritable ha de compaginar activitats econòmiques tradicionals que actuaven com a darrera anella de la cadena tròfica o amb activitats agrosilvícoles que mantenien un mosaic més favorable a la diversitat biològica i a la prevenció d'incendis. Llavors com s'expliquen les resistències a la replantació de vinya i oliveres -ecològiques si es vol- en l'espai del Cap de Creus? Les resistències a la caça acotada d'espècies en parcs del Pirineu que han esdevingut una plaga per altres animals, pagesos i ramaders perquè ha desaparegut per decret l'última anella de la cadena? Quina insostenibilitat ambiental i humana s'està fomentant així? Quants llocs de treball es perden o es deixen de crear que alhora preservarien activitats clau per a la preservació d'espais tradicionals?
