Les vacances serveixen per capgirar la rutina dels dies de feina. Alguns escullen viatjar en grup a països exòtics, hostatjar-se en un hotel de cinc estrelles i acomplir les excursions programades. Altres se'n van a una masia recòndita, sense cobertura per als mòbils i sense televisió, per menjar productes naturals, tastar el vi aspre de la terra, practicar el senderisme i anar a dormir aviat, com els infants. De fet, hi ha vacances de tots colors!
Ara bé, no és una opció força estrafolària tancar-se a casa en un Lloret envaït pels turistes?
Doncs, no! Aixecar-se a les deu i no a les set, és un goig; vestir-se d'una revolada per anar a comprar el pa i el diari a la fleca, és agradable; preparar l'entrepà de llonganissa, fer el cafè i escalfar la llet per empassar-se els maleïts cereals de segó, és un ritual plaent.
Al dessota de tres moreres que, a més de fer ombra, eviten les mirades indiscretes dels veïns, esmorzarem amb tranquil·litat, llegirem en diagonal les notícies i resoldrem el sudoku que ajuda a mantenir les neurones actives. A les onze ens acostarem a la piscina comunitària per a una capbussada més simbòlica que real perquè tampoc es tracta de matxucar la musculatura.
De nou al jardí, estirats en una hamaca, gaudirem d'una estona de lectura de novel·la negra a triar entre la Donna Leon i l'Andrea Camilleri.
Per dinar, una saborosa amanida de tomata, ceba, patates bullides i bacallà esqueixat, tot amarat d'oli d'oliva verge. De segon plat, una rodanxa de lluç a la planxa i, per postres, un tall de meló. Per beure, un vi blanc de Rueda ben fresc.
Una llarga migdiada obrirà un parèntesis que es tancarà amb una dutxa tèbia. I quan el sol comenci a amagar-se, abeurarem les assedegades plantes del jardí. Una curta passejada clourà la tarda.
En fer-se fosc, encendrem la barbacoa i, quan les brases de carbó vegetal estiguin a punt, courem la carn. Ens asseurem entorn la taula envoltada de torxes d'oli amb citronella per repel·lir els mosquits. Soparem costelles a la brasa amb pa i tomata en un ambient relaxat només violat per la remor d'una moto amb el tub d'escapament trucat i els crits dels joves russos repenjats a les baranes del balcó de l'hotel que és a unes passes del jardí.
La vetllada continuarà, sense presses, al bar de Cala Banys, prenent un mojito en companyia del murmuri de les onades i de l'olor salobre de la mar. Fer el mandra fins a les tres de la matinada és estar a la glòria si hom recorda que els dies feiners a les dotze es toca retreta.
Que tot plegat és avorrit? D'això es tracta, perquè res és perfecte. És el dolce far niente!
