l'estiu s'acaba. De fet, i malgrat que haurem d'esperar fins a l'equinocci de tardor, ja s'ha acabat. Setembre fa anys que pertany a la normalitat de la resta de l'any, a un cert ordre (entre moltes cometes), a una certa o probable educació i civilització. La gran disbauxa, el descontrol, ?per?tany només al juliol i a l'agost. Però aquí, a les comarques gironines, sempre cal anar amb peus de plom quan es tracta aquest tema, perquè la importància cabdal, decisiva, del turisme s'imposa per damunt de tot. Fins a cert punt ho podria trobar raonable en poblacions costaneres dedicades gairebé exclusivament a aquest negoci. O sigui, qui viu del turisme no es pot queixar del xivarri que provoca l'arribada de tanta gent. Però, pel que fa a la resta, ja no ho trobo tan normal. De fet, i quan pobles petits volen imitar grans nuclis de concentració de visitants estiuencs, el que fan és perdre un dels seus millors encants: la pau i la tranquil·litat (el silenci?) que molts urbanites van a cercar-hi.

La qüestió, però, potser s'hauria d'enfocar des del punt de vista del descans. És a dir, de fet, què són les vacances, tant si són al juliol com a l'agost, sinó el temps de descans que l'home modern s'ofereix cada any per recuperar-se de la fatiga acumulada al llarg de l'any? Ara bé, des de fa massa temps ja, el que molts es troben és un xivarri gairebé constant a la costa, tant de dia com de nit, gràcies al qual no es pot descansar. La paradoxa és total: vénen aquí a descansar i no poden fer-ho.

Per exemple, les migdiades, depèn d'on se sigui, esdevenen impossibles. Moltes nits, gairebé la majoria, i també depenent d'on s'hagi anat, han d'intentar dormir amb les finestres tancades (sovint en plena canícula!). I què dir de les nits i matinades dels caps de setmana? Insomni assegurat fins que surt el sol. Això és descans? Val la pena pagar el que es paga per un apartament a la costa a l'estiu per no poder-hi dormir? La gent paga un dineral per un pis per després anar a ballar al carrer fins a les sis del matí? No hi ha locals nocturns, que paguen els seus impostos i que estan convenientment insonoritzats, que hi són precisament perquè el jovent hi balli fins a altes hores de la matinada sense molestar ningú? No estem matant, entre tots, la gallina dels ous d'or?

Reconec que més o menys cada any, quan s'acaba l'estiu i el seu xivarri insuportable, per setembre, empro gairebé la mateixa mena d'arguments; però ho faig perquè durant dos mesos parlo amb gent, del poble i de fora, i tothom em diu el mateix: que cada any és pitjor, que cada vegada es torna més difícil poder descansar. De fet, només cal veure com ha augmentat el turisme de muntanya, el que va al Pirineu durant els mesos de juliol i agost. Li pot estranyar a algú? Sí, d'acord, sempre hi ha hagut un turisme de muntanya notable a l'estiu a casa nostra; però el cert és que cada any creix més. No deu ser perquè els qui penquen com desesperats durant tot l'any tenen ganes de descansar durant les seves vacances? No deu ser perquè una gran part dels que abans anaven a la costa ja estan tips de no poder dormir en un apartament que els ha costat una fortuna per passar-hi quinze dies (abans un mes)?

En aquest sentit, la miopia dels responsables polítics (entengui's ajuntaments, alcaldes i regidors d'algunes poblacions costaneres) és absoluta, total, gegantina. És a dir, tenim, per una banda, un turisme (sovint català) que ve a la costa a descansar. Particulars, agències de lloguer de pisos, botigues, bars i restaurants es beneficien i molt de la seva estada entre nosaltres. Això per una banda. Però, per l'altra, tenim ajuntaments, alcaldes i regidors que fan tot el possible perquè el descans d'aquest turisme esdevingui impossible, organitzant tota mena de saraus nocturns que duren fins que surt el sol. Algú m'ho pot explicar? Això s'entén d'alguna manera? No ens estem tirant pedres a la pròpia teulada?

Però potser caldria explicar les coses de manera que una criatura ho pogués entendre i potser així, finalment, obtindríem alguna mena de resultat. És perdre el temps, no en tinc cap dubte, sobretot en alguna població costanera en concret, però ho provarem. A veure, per començar, les famílies que lloguen un apartament a la costa i que, com ja hem dit, van a comprar cada dia al mercat i a les botigues, van als bars a fer el vermut abans de dinar i de sopar, a prendre-hi copes després, havent sopat, i que es gasten diners als restaurants, bàsicament volen anar a la platja al matí o sortir a mar. És a dir, no paguen el que paguen per llogar un pis durant quinze dies per dormir-hi fins a les dues del migdia després d'haver ballat al carrer fins a les sis del matí. Ens comencem a entendre?

Precisament és al contrari, o sigui, paguen el que paguen (i es gasten el que es gasten), per poder anar a la platja o a mar al matí després d'haver dormit bé, sense sorolls brutals (discomòbil) fins que surt el sol. Costa tant d'entendre? En fi, l'any vinent ho tornaré a intentar.