A l'hemisferi nord, el binomi política i calor, propi de l'estiu, solia portar a una quietud informativa que es compensava amb alguna serp d'estiu per donar temes. Aquest any no ha passat així, hi ha hagut de tot i força, les serps han estat ben reals. En tots sentits, ha estat certament un estiu complicat. Començant per un temps ingrat i un turisme fluixot, continuant amb la crisi política i econòmica, cada cop pitjor, una Europa desunida i el Banc Mundial anunciant una nova etapa de crisi. Per si faltaven temes, una modificació de la Constitució via ràpida. Els polítics han tingut vacances curtes. I creix un sentiment general de desconfiança en tothom que és difícil de preveure com acabarà.

Encetant els comentaris pel turisme, un estiu adormit. Una temporada turística més aviat magra, corre gent amb pocs diners, si bé el temps no hi ha ajudat. Al Baix Empordà no hem vist dos dies sencers de sol i en un resum breu diria que ha estat una temporada una mica pitjor que l'anterior. Amb dos fets generals que ressalten: un d'ells és la successiva cancel·lació de vols des de Girona per part de Ryanair i l'altre els aldarulls a Lloret. Que la companyia "low cost" irlandesa després d'aprofitar-se de sucoses subvencions aniria, si podia, a Barcelona, no s'ha de ser gaire llest per veure-ho. És una empresa comercial i la seva finalitat és fer diners. Si convenia subvencionar i pagar per part de Generalitat no ho discutiré, però la marxa al Prat, si sortia la possibilitat, era de preveure. Pel que fa als fets de Lloret, cada lloc té el turisme que té, determinat per molts factors que vénen de temps i canviar el model ràpidament apareix difícil. Sembla que a Barcelona ha dormit més gent, en canvi l'augment a la Costa Brava és insignificant. La tònica segueix com sempre, temporada curta i gent amb possibilitats escasses.

Anem a un altre motiu d'un estiu entretingut: La crisi no ens ha deixat tranquils a l'estiu i ha escurçat les vacances dels polítics. S'ha vist de nou el desgavell europeu, tants caps, tants barrets, fins que els alemanys imposen la llei. I dins la indefinició europea, potser estem pagant un error, la precipitació en la darrera ampliació de la Unió. La senyal d'alarma ve per una baixa en l'activitat econòmica del segon semestre, torna el pessimisme de cara al futur. Suggeriments d'un profà: Quin paper pot jugar-hi la Xina? No intenta una lluita soterrada contra l'euro? O vol ajudar Europa per enfonsar els EUA o que caiguin tots per ella sorgir? Està en condicions de fer-ho? Té la majoria del deute americà! La borsa, habitualment quieta a l'estiu, ens ha entretingut amb les seves baixes.

La cosa es complica quan Zapatero, que s'ha tornat obedient, seguint dictats de la senyora Merkel vol modificar via ràpida la Constitució per fixar l'endeutament de les administracions. Una mesura en la qual els dos grans partits estan d'acord, que en el fons té un sentit clar contra les autonomies. Paguem de nou el disbarat del "café para todos", que, no ens enganyem, estava ben planificat. Adéu al pacte fiscal?

I dins el gran capítol de retallades i formant part de la demagògia pròpia de les campanyes electorals, Rubalcaba treu el tema de les Diputacions. És curiós, surt quan els socialistes a penes en tenen, el suggeriment és una maniobra de distracció més. Si s'ha de parlar seriosament d'aprimar les administracions, primer suprimim el Senat, molt més car i ple d'abusos. Després esborrem ajuntaments petits, agrupem-los, fem-los més grans. Que amb aquests enfortits potser donaria per suprimir Consells Comarcals. I el binomi Diputacions/Vegueries, com s'arregla?

Aquí un petit comentari com a exemple, La Diputació de Girona va passar tota la Sanitat a la Generalitat, inclòs l'edifici de Santa Caterina, ara la seva seu gironina. Doncs bé, la darrera Diputació va muntar de nou un organisme sanitari: DipSalut (per col·locar gent?).

Seguim amb actuacions més "petites" que han animat l'estiu: El Pirmi és modificat, la intenció és suprimir abusos i una manera de fer-ho és pagar amb un taló en lloc de transferència i revisar cas per cas. La intenció és bona, potser per la quantitat que s'estalvia és poc oportuna. Però triar el mes d'agost per fer-ho, gens apropiat.

Els indignats estan molestos per la visita del Papa, han tornat a sortir al carrer amb l'excusa del cost de la visita. Està augmentant una divisió latent de la societat, no hi ha tolerància en res. En sentit contrari, només cal veure les subvencionis a entitats afins al govern per veure qui en realitat surt més ben parat. Ho complica que la visita ha estat un èxit que molesta sectors concrets. A molta gent (i a molts gais) els molesta la pallassada que es munta a Madrid per l'orgull gai. Ningú protesta.

El futbol també ha tingut el seu paper. Vaga de futbolistes que sembla s'ha solucionat. Un Barça desentrenat guanya la Supercopa al Madrid. Mourinho seguint el seu paper teatral ben estudiat, posa el dit a l'ull a Vilanova i és criticat per tothom. La Federació a la fi actua d'ofici mentre el Barça s'està quiet. Una prova més del difícil encaix de Catalunya a Madrid, ara en el món del futbol.

Fins el Tour de França, un dels al·licients de la temporada (el ciclisme vist per TV és un bon espectacle) ha resultat ?anodí.

Un estiu que ens ha portat tristor i decepció. Un estiu difícil que fa pensar com serà la tardor amb unes eleccions dures per davant.