Les escoles concertades (de les comarques de Girona) pensen que com menys els nens (els alumnes) vegin i estiguin amb els seus pares, millor!". Aquesta animalada l'ha deixat anar en roda de premsa Xavier Díez, que és el portaveu d'USTEC a la demarcació. És el sindicat majoritari i Díez és la persona que des de fa temps -potser massa i tot- posa veu a la comunitat docent de la demarcació.
No s'ha conformat amb fer aquesta acusació, sinó que s'ha dedicat a qualificar-la expectorant acusacions difícilment demostrables i pronunciant frases extretes del manual del sindicalista arcaic: "És una manera de pensar (la de les escoles concertades) preindustrial", ha vociferat, acusant aquestes escoles de "fer competència deslleial". Com si això de l'ensenyament fos una botiga de barri.
Fa massa temps que el comportament i declaracions d'aquest professor insensat deixen en molt mal lloc aquest sindicat. El portaveu dels mestres i professors gironins adscrits a aquest sindicat ha deixat anar aquesta acusació després de "valorar positivament el nou marc horari (la supressió de la sisena hora) perquè permet més flexibilitat i autonomia als centres". Amb la lògica perversa de Díez podria pensar que aquesta "valoració positiva" respon a què el seu sindicat en realitat creu que els nens (els alumnes) com ?menys vegin els mestres, millor?
Temps enrere, USTEC mantenia un discurs molt més centrat en la millora de l'ensenyament públic. D'un temps cap aquí s'ha convertit en un grup de pressió busca-raons que ni tan sols dissimula i es limita a posar per davant de tot i de tothom els drets, que no els deures, del professorat.
I evidentment a posar-ho per davant de la millora del sistema educatiu. Fa massa que es dedica a deteriorar la relació entre pares i mestres.
Mentre hi ha sindicats que remen amb més força que mai per aconseguir que aquesta crisi no es carregui un benestar ?aconse?guit amb l'esforç de tota la societat, USTEC pensa que pot continuar reclamant i exigint com quan aquest país es pensava que lligàvem els gossos amb llonganisses.
Els professors i mestres són massa importants, i el seu paper massa fonamental, com perquè els representi la insensatesa.
