Cartes

Albert Falgueras i Vilà. GIRONA.

La meva estima al Girona FC ve de petit, quan el meu pare ens portava a veure els partits a Montilivi. Els que fa uns quants anys que seguim el Girona FC recordem els anys de patiments esportius que ens van portar fins i tot a jugar a Regional Preferent. Durant aquells anys el club tenia problemes econòmics i no anava massa gent al camp. I qui va tirar el club endavant va ser gent de la casa, jugadors com en Xavier Julià, en Narcís Julià, en Comas, l´Arredondo, en Chaves, en Mulero, en Montes, en Geli, en Roberto Fresnedoso, etc. Jugadors sortits del juvenil, que portaven el club al cor i que somniaven arribar al primer equip. Els Julià formen part de la història d´aquest club, l´avi i els néts, defensant els colors des dels despatxos i des del camp. En Narcís ha estat jugador, secretari tècnic i entrenador. Va ser ell qui ens va retornar a Segona B. I ara, en Xavier Julià va ser el secretari tècnic d´un nou projecte esportiu liderat pels Srs. Delgado i Vilaró –la feina i els recursos aportats pel Sr. Delgado i la seva Junta Directiva són innegables i aquest és el motiu que el club continuï a Segona A–. Durant aquests dos anys ha fet una feina impecable, portant jugadors contrastats que han permès a l´equip fer un salt de qualitat, aconseguint generar beneficis amb la venda d´alguns jugadors (Despotovic, Hiroshi), cosa mai vista en un club com el nostre. I el Girona FC l´inclou dins d´un ERO, just quan ha fet tota la feina i ha confeccionat la plantilla d´aquest any. El motiu de reduir despeses queda en evidència quan es decideix fitxar en Corominas, que de ben segur ha tingut un cost important per al club. Ara l´única manera de forçar-lo a dimitir és fent-li mobbing i treient-li bona part de les facultats de l´àrea esportiva. Però encara entenem menys el nomenament del Sr. Salamero com a coordinador del futol sala. Amb la més que possible sortida d´en Miki Albert al Barça i l´esperada dimissió d´en Xavier Julià, sembla clar que la secretaria tècnica quedarà en mans del Sr. Salamero. Ara només falta incorporar l´expresident Sr. Gusó per repetir el duet que més mal ha fet al Girona FC els últims anys.

Resposta de

l´hospital Trueta

Dra. Àngels morales lozano.

directora de l´hospital universitari de girona dr. josep trueta.

Benvolguda Sra. Riera, en resposta a la carta al director que va publicar aquest diari el passat diumenge 4 de setembre volem manifestar que lamentem l´espera que va haver de fer la seva mare per ser intervinguda però cal tenir en compte que l´hospital Trueta ­–igual que la resta de centres sanitaris– prioritza l´atenció dels pacients que arriben al Servei d´Urgències segons criteris clínics i en funció de la gravetat de cada cas i no segons l´ordre d´arribada.

Certament la seva mare va arribar al nostre servei d´urgències el dia 1 a pocs minuts per dos quarts de cinc de la tarda i tot just mitja hora després ja estava ingressada a planta. Durant la seva estada, la seva mare va ser atesa en tot moment pels nostres professionals, a l´espera de poder-la operar al més aviat possible. La intervenció es va realitzar el diumenge a la tarda.

Entenem que l´espera se li fes feixuga, però en cap moment la seva mare va estar desatesa. L´Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta atén cada any unes 67.000 urgències, de les quals més de 2.700 requereixen una intervenció quirúrgica.

Més autobusos

i menys cotxes!

carlos palacio i cebrià. secretari

general d´asetrans-girona.

Com a secretari general de l´Associació de Transportistes de Girona voldria comentar l´article del senyor Jordi Vilamitjana del passat diumenge 4 de setembre.

L´enfoc que fa el senyor Vilamitjana no té més base que la d´algú que va amb el seu cotxe i que li molesten els camions amb els quals ha de compartir la carretera; en un fragment ens diu: «Les carreteres i les autopistes sense camions són tota una altra cosa». El que hauria de fer el senyor Vilamitjana i altres com ell és deixar el cotxe i agafar l´autobús pels seus desplaçaments, llavors les carreteres sí que serien una altra cosa de veritat.

La solució final de l´article em recorda les sèries de «bruixes», un moviment màgic amb el «nas» i paff!!: els 11.000 camions que passen cada dia per la Jonquera els posem al tren.

De veritat es pensa que és tan senzill? De veritat algú es creu que l´economia d´aquest país pot funcionar amb carreteres i autopistes sense camions? Tot el que tenim al voltant ens ha arribat en camió, només cal pensar-hi un minut per ser-ne conscient. Però és que, en els temps enyorats pel senyor Vilamitjana dels trens petits, la majoria de mercaderies es movien primer en carro i després en camió, i quan els viatgers van trobar una alternativa a la lentitud i ineficàcia del tren aquests van desaparèixer, o no és veritat que va anar així? L´economia va a una velocitat que el ferrocarril de mercaderies és incapaç d´atrapar.

El tren és un mitjà de transport adequat per a determinats tràfics i determinades mercaderies però mai serà una alternativa real al camió. Qui ho vulgui comprovar que es plantegi enviar pernils o fuets a Alemanya per tren o que intenti fer una mudança en tren fins a Perpinyà (oi que no lliga?, doncs es plantegin altres necessitats de transports de particulars o empreses i opinin amb realisme sobre quin mode de transport triarien).

De l´article també sorprèn que es digui que el tren és barat. Realment són sostenibles financerament les inversions ferroviàries? És que no sabem que a Portbou la via espanyola i la francesa tenen amples diferents? És que no sabem que al tren de mercaderies que passa per la via de l´AVE li han de posar dues màquines, que sinó no puja les pendents com li passava al «tren pinxo»? Quan val arreglar tot això per tal que el tren sigui una alternativa real al camió? I com s´ha de pagar, apujant el peatges?

No seria més rendible fer carreteres dedicades només a camions i donar suport a la investigació en combustibles alternatius, que abocar inversions a un ferrocarril que en la vida serà capaç de retornar-les? No seria millor permetre camions més grans i així en reduiríem el nombre a la carretera? Hi ha moltes possibilitats de reduir la congestió que no impliquen llençar encara més diners públics.

Si us plau, als transportistes ens agradaria que l´opinió publicada es prengués les coses seriosament ja que si un dia ens trobem les nostres carreteres i autopistes sense camions potser sí serà el moment d´agafar el tren, però per emigrar.

La mort

de Bin Laden

Dolors Bramon Planas. banyoles.

El temor que avui pugui produir-se un altre atemptat per part d´Al-Qaeda en ocasió del desè aniversari del que va tenir lloc contra les Torres Bessones sorprèn perquè si aquest grup terrorista vol fer creure que actua en nom de l´islam, hauria de seguir el còmput del temps que li és propi i recordar que la seva acció assassina va ser perpetrada el dia 22 de jumada segon, sisè mes del calendari islàmic, del seu any 1422. En conseqüència, com que l´any islàmic només té 354 dies, si tingués per a ells algun significat commemorar un desè aniversari, aquesta data va coincidir amb el nostre dia 26 de maig passat. Les forces especials americanes ho sabien i per això van actuar amb antelació matant-lo el dia 2 del maig passat?