L'últim cristiademòcrata honest que queda a Unió, Eduard Cardona, em truca mentre baixem la Règula i jo amb els meus fills Eduard i Gabriela per un alp suís massa moll i massa perpendicular, per dir-me que no sé matemàtiques. M'explica que Duran Lleida deu molts milions més d'euros als bancs dels que jo he sumat al meu article "El miserable mileurista Duran" (Diari de Girona, 10 de setembre). Efectivament, el generós banquer Botín del Santander li ha deixat un milió d'euros, però el BBVA encara és mes caritatiu i li ha prestat, no 150.000 euros com jo innocentment llegeixo, sinó uns monstruosos 150.253.025 euros, com Duran escriu i signa a la seva declaració al Congrés dels Diputats, és a dir 150 milions d'euros, dels quals porta tornats des de l'any 2002 la ridícula xifra de 200 euros al mes en aquests nou anys. Deu encara el 99% del "préstec". No són pessetes, recorda Eduard Cardona, perquè el 2002 ja hi havia l'euro.

Si feu memòria, i sinó llegiu el llibre de Josep Callol del Diari de Girona o el meu, avalat en la seva totalitat pel Suprem, Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya, sabreu que milions han desaparegut sense rastre dels ajuts europeus als aturats catalans. Una dotzena llarga d'homes, i dones, de Duran ja han estat condemnats. Duran té immunitat parlamentària i curiosament cap dels criminals que el rodegen ha anat a la presó encara. Tenen res a veure els diners introbables de la Unió Europea del 2000 amb el crèdit de 150 milions d'euros del BBVA del 2002 a Duran, pràcticament sense retornar?

Si és així vol dir que els grans bancs col·laboren en el blanqueig dels diners desviats pels polítics. No només els bancs madrilenys. La Caixa des que és la presidenta de la sucursal del PP a Catalunya el 2009 ha deixat 648.000 euros a Alícia Sánchez-Camacho que no n'ha retornat res en dos anys. A sobre té la barra de declarar que no posseix cap propietat, així que la pregunta, igual que amb Duran, és per què La Caixa li ha deixat tants diners si no és per una hipoteca? Per promoure el castellà a Catalunya? La mentida és tan grossa que Alicia al País de les Meravelles ràpidament s'ha excusat de l'"error de transcripció" en una declaració de cinc pàgines d'"oblidar-se" del seu pis de més de 120 milions d'antigues pessetes que ha comprat a Barcelona. Fa set dies signava, amb la seva inflada escriptura, que havia "comprobado personalmente todos los datos y manifiesta que recoge fielmente sus rentas y bienes".

Ja va sent hora que presentin les escriptures de BBVA, Santander i La Caixa per demostrar que els 150 milions d'euros de Duran i els 648.000 euros d'Alicia al País de les Meravelles corresponen a compres reals i no són producte del blanqueig dels seus diners negres pels grans bancs espanyols. A Duran encara li queda mala consciència. Les seves declaracions al Congrés anteriors a la darrera de setembre 2011 estan totes escrites a mà. La darrera manuscrita de principis d'aquest any mostra una lletra torturada amb una escriptura desestructurada d'ànima en pena. Eduard Cardona, sempre disposat a perdonar les ovelles negres, diu que potser es riu de fer declaracions verídiques i escriu a corre-cuita de qualsevol manera per demostrar així el seu menyspreu per la democràcia i pels votants, com aquell qui es tira un pet.