Cartes al director

Eduard Boada Gil. GIRONA.

Per no ofendre gaire, qualificaria el comentari d´«indignatum» a la notícia dels fets esdevinguts al col·legi Les Alzines en el seu primer dia, de demagògic. Les famílies de Les Alzines no paguen per tal que les seves filles vesteixin com volen sinó per ser educades de manera que quan vulguin exercitar la seva llibertat ho facin amb responsabilitat. Aquestes noies, en la seva adolescència, han de copsar que les vacances ja s´han acabat i que s´han reintegrat al seu lloc de treball amb les seves normes. La qualitat educativa passa pel prestigi de les assignatures (i Les Alzines el té) i ajudar a situar els joves en el món real i no en el que somien.

Ambre o vermell?

Gerard Tordera (Girona)

Multa per no repectar els senyals o recaptatòria? Anava amb cotxe per Jaume I, i de cop, se´m posa un municipal amb moto i em multa per saltar-me un semàfor. Com? (li dic). Sí, sí, un semàfor en vermell! No hi estic d´acord ja que el semàfor estava en ambre. És clar, si es posa vermell quan sóc a sota, jo no tinc sostre solar per veure-ho! És clar, és la meva paraula contra la paraula de «l´autoritat», no? Sé que no hi tinc res a fer però així expresso la meva situació. Si és amb ambre significa que «alerta» que es posarà en vermell i per tant cal precaució, però tot i això es pot passar. Doncs ara es veu que no. Era conscient que era ambre i podia: frenar de cop o acabar de tirar, i ja veus, el fet de «seguir» m´ha costat una picotada. Només vull fer esment, ja que tot i que posi un recurs no em servirà de res (com tot recurs contra l´administració), però vull demostrar la meva inconformitat. Ara penso, ho vaig fer malament o bé necessiten caixa.

Atentament: un conductor que després de 10 anys de carnet aquesta és la meva primera multa. No em considero perfecte conduint però crec que respecto força bé els senyals.

Miserables

Enric Carcereny. (Lloret de Mar)

És la definició que més s´escau a les persones que abusant de la seva situació, econòmica, jeràrquica, sigui en l´àmbit polític, militar, o eclesiàstic són els que s´aprofiten de la misèria de la resta. A Catalunya, ja dura massa aquesta història. Podríem parlar de massa temes, que també fa massa que duren. Avui, ens referirem a la llengua catalana. I algú que sigui tan cec o estúpid, que no veu que la llengua dominant i que cada dia es parla més a Catalunya és el castellà? Però, per alguns, tenen la barra de demanar, en nom del mal ús del nom de la llibertat, el dret d´escollir la llengua a les escoles. Però si amb el mateix argument els dius que ens deixin escollir si volem ser espanyols o catalans, i aquest argument ja no val.

El català és l´idioma més dèbil, entre l´espanyol, anglès o qualsevol altre. El que defensa el més fort, en front del mes dèbil, és senzillament un miserable. Anar contra el català, és anar contra Catalunya. I l´únic que es guanya és que surtin més partidaris de la independència. No entenc encara com no es fa una confederació independent de partits, d´esquerres o centreesquerres, dels Països Catalans, d´Euskadi i de Galícia. Primer per fer una democràcia real i pacífica en la qual tots el càrrecs, siguin legislatius, polítics o judicials, sense exèrcit ni monarquia, tots sota el control real del poble, i en la qual qualsevol càrrec inclòs el del president republicà estigui sotmès al control popular o judicial, sense privilegis ni empares de cap mena.

Joaquim Ventalló i el primer partit radiat a Espanya

Pau Vinyes i Roig. Historiador i autor del llibre «Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor». sant Andreu de Palomar (Barcelona).

Llegint l´excel·lent article del senyor Emili Casademont i Comas «Futbol i ràdio», en el qual fa un repàs històric dels primers partits de futbol retransmesos per ràdio a l´Estat espanyol, en l´esmentat article caldria puntualitzar que el primer partit documentat retransmès a l´Estat, emissió a càrrec de Ràdio Barcelona, va ser un RU Irún - FC Barcelona, a l´estadi Gal d´Irún, el 8 d´abril de 1928. No pas l´any 1924, com es descriu en l´article. Tot just a finals de 1924 neixia Ràdio Barcelona i per aquelles èpoques la possibilitat de retransmetre un partit de futbol en directe era força complicat.

El nou messies de Catalunya

Joan Enric Carreras Mercader. (Bellcaire d´Empordà)

Definitivament crec que ha arribat el nou messies de Catalunya, després que quan obres un diari, sigui per on sigui, sempre es parla d´ell, del Pep. Sí, també tres lletres com molts eslògans publicitaris, i és clar, després de tantes veneracions, premis, medalles d´or, i no sé quantes coses més, solament per fer un treball ben fet, i estic segur que a la vida hi ha molts professionals mal pagats que també ho fan, però és clar de messies només n´hi ha un...

Penso que ja està bé de tanta adul·lació i tanta «llepada», de fet, ja s´ho ha cregut ell mateix, també, i ara cada dia fa invents pensant que és veritat que tot ho fa bé... Menys mal que comença a equivocar-se. El Pep equivocat? No pot ser, si quan va al lavabo treu colònia... Doncs vés per on, sembla que també és d´aquest món, que no ha arribat amb una nau espacial (tampoc en pastera, és clar). No sé si la massa que l´idolatra podrà «suportar» els errors «com els mortals» que fa el nostre estimat Pep. En Busquets no s´ho creu ni ell que és un bon central (més lent que una tortuga coixa), però si ho ha dit el Pep, doncs això va a missa.

Fins i tot el seleccionador, en veure que el Pep ho feia, ell també (i així li va anar). Senyors periodistes esportius, de veritat creieu que l´heu de banyar cada dia amb elogis desmesurats? Què fareu el dia que el mirall no li digui que és el més guapo, el més tot?... Voleu saber què fareu? Doncs el mateix que van fer a «l´altre messies», l´autèntic... Crucificar-lo.

Sobre la resposta de l´hospital Trueta

Teresa Riera i Santús. (Girona)

Benvolguda Dra. Àngels Morales: li agraiexo molt la seva resposta a la carta que vaig escriure al Diari de Girona del proppassat dia 5 de setembre, però vostè no respon el que jo pregunto.

En la meva carta, en cap moment insinuo que la meva mare fos desatesa pel personal de l´Hospital Dr. Josep Trueta. Ni qüestiono els criteris clínics dels casos que s´hi presenten.

La pregunta que jo em feia des del meu disgust, sorpresa i la indignació pròpia de la llarga espera, era saber: quina resposta reben les persones que, com la meva mare, han complert puntualment tota la seva vida amb les seves obligacions fiscals quan tenen un ensurt als 87 anys, i a causa de les actuals «retallades polítiques i administratives» han d´esperar-se tres dies per operar-se una fractura de fèmur?

Col·legi i vestimenta

Esteban Noguer Gelma (Sils)

Fa més de vint anys que tinc relació amb el col·legi Les Alzines, on han estudiat i estudien quatre filles meves.

Des del primer dia vaig saber que aquest col·legi té un ideari, un uniforme, i un mètode d´excel·lència acadèmica.

No vull dir que sigui millor o pitjor que altres alternatives, però el que és cert és que sabem on portem els nostres fills i escollim allò que volem per a la seva educació.

Em sorprèn que l´aplicació en l´àmbit escolar d´una normativa, clara i concreta, que cada curs es recorda i s´informa sigui motiu de notícia als diaris.

És com si fos notícia que trànsit fa complir la seva normativa de circulació.

Els fets que s´han explicat en el diari no són res més que aplicar allò que el mateix centre té per normativa, i no veig motiu d´estranyesa, és més, com a pare del centre aplaudeixo que siguin coherents amb allò que els pares volem que sigui el nostre centre educatiu.