Cartes al director

Maria Dolors Sala i Javier Nieto. (Vilablareix)

Presentem un ERO temporal a causa de les retallades dels sous, l'eliminació de llocs de treball i per dignitat.

El presentem en data d'avui, i repercutirà en tots el treballadors pagats de la nostra butxaca i que no estan complint el compromís que van fer quan van ser contractats els seus serveis. Entre ells: polítics i els seus assessors i càrrecs de confiança posats a dit; dirigents sindicalistes i els seus subordinats "alliberats"; cúpula judicial absolutament polititzada i indigna; dirigents de mitjans de comunicació completament parcials i descaradament partidistes fins a provocar-nos vergonya aliena; empresaris "exemplars" que per una banda promouen i participen de fundacions i entitats sense ànim de lucre i per una altra en el nom dels beneficis i constituïts en "lobbys" de pressió, eliminant fins a les arrels, el que fins ara coneixíem com a "estat del benestar", arruïnant la societat i hipotecant el seu futur en molts anys, mentre ells es converteixen en una elit de milionaris; banquers i financers sense escrúpols que ens dicten com hem de viure.

Ens neguem a seguir pagant tots aquests "treballadors" de la nostra empresa.

Signat: La societat.

Resposta d'Enric Millo a la Sra. Glòria Gironés

Josep Enric Millo. President Provincial del PPC de Girona.

Sra. Glòria Gironès, jo no puc opinar de vostè, ni dels seus principis, ni de la seva ideologia ni del seu nivell humà, per la senzilla raó que no la conec personalment, i només quan conec una persona em permeto la llibertat d'opinar amb respecte, si és que hi ha discrepància. Tanmateix vostè decideix parlar de mi en la seva carta del 9 de setembre de 2011, amb insults i desqualificacions personals, que diuen ben poc de la prudència que reclama dels altres, per la senzilla raó que a mi no em coneix. El que sí que he descobert, de la lectura de la seva carta, és el seu tarannà intolerant i prepotent, vostè no accepta la diferència d'opinions diferents a la seva, i es considera en possessió de la veritat absoluta. Defensar la conjunció de llengües en el sistema educatiu (català, castellà i anglès) no és atacar el català, és preocupar-se de la millor formació per als nostres joves. Però la ignorància en relació amb el meu pensament i principis ideològics que defenso i pels quals lluito des de fa molts anys, la fa ser atrevida en les seves afirmacions, i cau en l'error més important, que és la desqualificació personal.

Encara que a vostè no li agradi, continuaré treballant vocacionalment i amb esperit de servei per una Catalunya en llibertat, més pròspera i justa, on es respecti la pluralitat i la diversitat d'opinions, on el pensament únic no s'imposi a ningú, lleial a la nostra història, la cultura i la llengua pròpia que és el català.

El PP que ens arriba a partir del dia 20

Jordi Vidal Bernades. (Palafrugell)

No m'estranya que el Sr. Mariano Rajoy amagui el seu programa tot el que pugui. L'aire de les enquestes bufa fort al seu favor, encara que entrant per la dreta. El descontentamenet ciutadà a causa d'aquesta crisi eterna és tan gran que acudirà a les urnes en una espècie de vendetta contra la política de Zapatero. La recepta de Rajoy ja la proven les comunitats governades pel PP: menys mestres, menys medicaments coberts per la Seguretat Social, menys personal interí a l'Administració, menys ajudes a la dependència, venda d'immobles i vehicles, privatització de serveis públics i eliminació d'òrgans de control. Tot adobat amb abraçades a la patronal i als taurins. Així sembla ser que els del PP acabaran amb l'atur acomiadant treballadors interins; recaptarà més abaixant impostos i calmarà els mercats anunciant la fallida d'Espanya. És el Sr. Rajoy en estat pur.

No tenen idees

Josep Serra Quintana. (Girona)

Ja ha començat la campanya per a les pròximes eleccions generals i cap partit aporta cap solució a la desesperant situació econòmica. Obviant alguna ocurrència o reimplantació d'impostos, poca cosa més. Estava esperant propostes de calat, una de les quals basades en el mo?del laboral austríac. O sigui, que els aturats treballin en alguna empresa o institució i que cobrin el subsidi d'atur a canvi de la seva aportació laboral. L'ocupador queda alliberat totalment o parcialment de la retribució al treball dels empleats en situació d'atur i pot donar continuïtat i progressió a la seva activitat. Està clar que ha d'haver-hi certes limitacions i controls, però els beneficis per a l'economia serien de gran importància, més enllà dels empresarials, que a ulls dels sindicats mai seran del seu gust. No obstant això, cobrar per no fer res és un veritable disbarat, tenint una economia ineficient i una progressiva erosió dels fons públics. Més enllà de no perdre el fil del coneixement i novetats en molts sectors, molts estaríem més esperançats i alhora ocupats en alguna cosa, en comptes de torturar-nos tot el dia pensant que això no té solució. On són els polítics amb idees? Sense idees no hi ha solucions.

La contaminació dels centre escolars

David de las Heras. Mestre i Psicopedagog de Fornells de la Selva.

Aquest any treballo al CEIP Cassià costal de Girona, col·legi que és al costat de la via. Alhora el meu fill va a la llar d'infants de Coloraines de Fornells de la Selva, que es troba al costat de la via de tren, també. Ara imagineu-vos la situació quan passa el tren, amb el soroll de la locomotora a tot gas!

Com podem demanar als infants concentració quan la construcció de centres ve delimitada pels espais municipals que tenim? La contaminació acústica d'aquestes escoles que són a tocar de les vies és molt alta. Segurament a Catalunya n'hi ha moltes que tenen la mateixa problemàtica o semblants.

Més d'una vegada estic explicant a classe i de cop i volta passa al tren i he de parar la classe fins que passi tot el tren. Si comptés els minuts que perdem en deixar passar al tren al llarg del dia són més de 20 minuts que perdem.

Clar, em direu que tanqui les finestres. Però amb la calor que ha fet aquests dies, i la construcció de l'edifici, que no està insonoritzat, no soluciona res tancar les finestres... Estaria bé tenir aire condicionat a les classes, però estic segur que molta gent es queixaria. Però clar, tot això comporta que durant el curs potser perdem una setmana de classe. No creieu que la contaminació acústica s'hauria d'intentar solucionar als centres escolars? Sense comptar amb la calor que molts cops hi ha a les aules que al juny tranquil·lament poden arribar a 33 graus, com poden els alumnes concentrar-se amb aquestes temperatures? Alguna solució hauríem de pensar perquè amb l'educació dels nostres joves no s'hi pot jugar.

Un reforma necessària

Jesús Domingo Martínez. Girona.

Si es va aprovar sense referèndum la llei de l'avortament, que nega al més bàsic dels drets fonamentals, mal s'entén que alguns dels que més activament van promoure aquesta llei es duguin ara les mans al cap per la constitucionalització de l'equilibri pressupostari sense veredicte de les urnes.

De la mateixa manera que algunes autonomies han emprès seriosos programes d'ajust per garantir serveis bàsics com la sanitat o l'educació, que és el que demanen els ciutadans,

I és que el conjunt de l'entramat jurídic i institucional de l'Estat espanyol requereix una urgent posada al dia, també en aspectes com la independència judicial o dels organismes reguladors. No obstant això, com més partits se sumin a l'esmena de la Constitució millor. Ara bé: pactar amb les minories radicals no significa aconseguir acords més conformes en el sentir ciutadà, sinó més aviat el contrari, per molt que aquestes minories facin soroll als carrers, i s'abonin a una estratègia d'agitació extraparlamentària.