Al brusc descens dels ingressos, als ajuntaments se'ls ha afegit el problema d'haver de retornar una part dels diners avançats per l'Estat corresponents als exercicis de 2008 i 2009. A les comarques gironines, entre la Diputació i els 221 ajuntaments, la xifra a retornar puja a 28,4 milions d'euros. Fa pocs dies, el president de la Federació Catalana de Municipis, Manel Bustos, proposava que, per resoldre aquest desfasament, el 0,2% del pressupost total de l'Estat es destini als ajuntaments. Més contundent ha estat la Federació Espanyola de Municipis i Províncies en aprovar pràcticament per unanimitat demanar al Govern que ajorni deu anys el pagament dels 5.891 milions d'euros que els ajuntaments han de tornar dels lliuraments a compte inflats que van rebre el 2008 i 2009. Una sol·licitud que es produeix després que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, cridés els primers edils a la rebel·lió perquè no reintegressin el cobrat de més, opció que el vicepresident Manuel Chaves ha definit com una "insubmissió econòmica il·legal". A Catalunya, ERC i la CUP en alguns ajuntaments també han plantejat aquesta proposta radical. Ara bé, fins i tot tenint en compte la possible responsabilitat de l'Executiu central per haver realitzat una previsió pressupostària massa optimista per intentar tapar el dèficit "com s'argumenta des del PP", no cal deixar de banda la responsabilitat de nombrosos consistoris a l'hora d'involucrar-se en inversions desgavellades en un moment econòmic crític. Mirar ara cap a un altre costat o cridar a la insubmissió no semblen els exemples més encertats per resoldre el complicat embolic que s'ha creat i que al final, com sempre, acabaran pagant els ciutadans. Els alcaldes i regidors es troben en una difícil disjuntiva, perquè els correspon defensar la viabililitat de la seva institució, però alhora aquests administradors públics han de respondre a les situacions amb responsabilitat, una responsabilitat que comença en el mateix moment en el qual es plantegen els pressupostos i les inversions.