Santa Maria extra-murs, Col·legiata de Sant Feliu, Excol·legiata de Sant Feliu, Parròquia Major de Sant Feliu, i, finalment, Basílica de Sant Feliu. Són els diversos noms amb què hem denominat el temple de Sant Feliu de la nostra ciutat. Un temple amb una llarga història. Un temple que ha estat catedral, col·legiata i parròquia amb un extens territori i una nombrosa feligresia. Un temple que en l'aspecte material ofereix en les seves estructures el testimoni del seu secular historial. Conserva un preciós elenc de sepultures romanes i paleocristianes. Absidioles i pilars romànics sobre els quals descansa l'estructura gòtica de la gran nau, amb el gràcil trifori. La capella barroca de Sant Narcís, una construcció singular que ha estat i és centre de devoció i de veneració del patró de la ciutat. El campanar es un símbol representatiu de la ciutat. El trobem representat en nombroses obres pictòriques, en programes de Fires i de Setmana Santa, en recordatoris d'esdeveniments de caràcter ciutadà o familiar, en diorames i en felicitacions nadalenques. En l'espai que ocupa el temple radica l'origen del cristianisme a casa nostra. Quan arribaren aquells que ens portaren la bona nova d'una doctrina que s'anava estenent arreu; una doctrina que trencava motlles, que representava quelcom molt diferent i més autèntic que les antigues creences, que fins i tot podia suportar, sense renegar ni sucumbir, les potents escomeses del poder imperial de Roma, una doctrina basada en la mort a la creu del seu fundador, però una mort superada per la triomfant resurrecció, aquella naixent comunitat s'instal·là on es troba actualment el temple de Sant Feliu. No es tractava aleshores de cap ostentosa construcció, ni tant sols d'un temple com ho entenem ara. Seria una instal·lació senzilla, més aviat pobra, o tal vegada una construcció soterrada on s'ubicaria l'Església de les catacumbes. Allí hi serien martiritzats els primers cristians gironins per donar testimoni de la seva fe. Els noms de Feliu, titular de l'actual temple, i de Narcís, patró de la ciutat, representen tots aquells gironins anònims que en aquell inici de la predicació evangèlica a casa nostra, ofrenaren la seva vida en testimoni de la seva fe. Feliu i Narcís capdavanters d'un ideal que s'ha mantingut viu durant molts segles, amb moments d'eufòria i altres de decaïment, vivint crisis i superant contrarietats.
Si el temple de Sant Feliu ens recorda els orígens de l'Església de Girona, també, durant molts segles ha estat el centre d'una important demarcació parroquial amb una gran activitat pastoral. Els límits parroquials arribaren, un temps, fins a Palau Sacosta, incloent la zona de Montilivi. La mateixa parròquia del Mercadal tenia una certa dependència de Sant Feliu. En la documentació es fa referència al Mercadal de Sant Feliu. Encara podem recordar els temps en què als carrers més propers del temple, com les Ballesteries, Calderers, Plaça de Sant Pere, s'hi acollien tallers artesans de tota mena, amb una gran activitat. Calderers, esparters, ganiveters, ferrers, tota mena d'artesans de l'art del metall, impressors. En el segle XVIII de les quatre impremtes que hi havia a Girona, tres es localitzaven al carrer de les Ballesteries i una a la plaça de les Cols, totes elles dins la demarcació parroquial de Sant Feliu. Aquesta activitat artesanal es mantingué viva fins a mitjan segle XX, i encara ara en queda en aquella zona alguna representació testimonial. El Catecisme de Sant Feliu havia arribat a tenir un notori prestigi. Els catequistes no eren només de la pròpia parròquia sinó que hi acudien d'altres demarcacions parroquials. I la mainada que s'hi educava en la fe era molt nombrosa. Tant quan s'ubicava en el temple de Sant Pere de Galligans com quan, anys més tard, es concentrava en el de Sant Lluc. L'escolania parroquial havia tingut un considerable nivell musical i exercia una notable acció educativa i apostòlica. Durant uns anys, per la celebració del mes de maig el notable i ben recordat arquitecte Rafel Masó dissenyava una artística ornamentació del presbiteri. La Confraria de la Passió i Mort, la del Cor de Maria, els Tarsissis, el Fejocistes, també els Congregants de la Immaculada quan foren foragitats del temple del Sagrat Cor per una sectària disposició governamental, han donat moments d'intensa activitat cultural al temple. També, uns anys, els Salesians celebraven en el temple de Sant Feliu cultes en honor de Maria Auxiliadora, per facilitar l'assistència dels devots gironins que no tenien facilitat per desplaçar-se fins al santuari del Pont Major. L'any 1940, quan es va reposar la imatge de la Verge en aquell santuari, la nova imatge va ser beneïda en el temple de Sant Feliu i des d'allí portada en processó fins al seu tron en el santuari. La capella de Sant Narcís des del seu origen ha estat centre de pelegrinatge dels gironins. Ara s'ha limitat al dia de la festa del titular. Però aquell 29 d'octubre sí que és tot Girona que s'hi fa present. A la mateixa capella, són molts els gironins que reberen la benedicció de les seves noces. Quan se celebrava la tradicional festa dels Jocs Florals, en la diada de Tots Sants, acabada la celebració literària, la Reina de la Festa es traslladava a l'església de Sant Feliu per fer ofrena de la Flor Natural al patró de la ciutat. També la devoció a la Mare de Déu del Remei porta molts fidels a visitar el seu altar situat, des de l'any 1939, en el temple de Sant Feliu.
Quan Sant Feliu era col·legiata, el seu Abat, que presidia el Capítol de la Col·legiata, era alhora una de les dignitats del Capítol de la Catedral. Aquesta coincidència era institucional. Ara, potser és un fet puntual, però també el Rector de la parròquia és al mateix temps Canonge- Arxiprest de la seu.
L'any 1900 la nostra Catedral va rebre el nomenament de Basílica menor. L'any 2006 va ser declarada Basílica menor la parroquial de Santa Maria de Castelló d'Empúries. Darrerament ha estat la parròquia major de Sant Feliu que ha estat agraciada amb aquesta distinció. El proper diumenge, dia 9, en una solemnitat presidida per una alta representació vaticana, quedarà proclamada com a Basílica l'església gironina de Sant Feliu. Quan s'inicià el segle XX cap temple del nostre bisbat de Girona tenia el títol de basílica. En la segona dècada del segle XXI, ja són tres els temples basilicals. La Catedral, església mare de la diòcesi, la parroquial de Castelló d'Empúries que va ser construïda amb l'aspiració de ser Catedral, i que vulgarment s'anomena Catedral de l'Empordà, i ara Sant Feliu que ja havia estat Catedral i que mai ha perdut el seu caràcter emblemàtic.
