Amb el to abrandat i nerviós de les grans ocasions, TV3 obre informatius anunciant la decisiva, impactant i agosarada proposta del Govern: impost a les grans fortunes. Després, resulta que les grans fortunes ho són a partir del mig milió (classe mitja, segons l'estrella de La Vanguardia, Josep Antoni Duran i Lleida), que el Govern no inventa res, sinó que ho copia d'en Sarkozy; que el tribut tindria caire temporal i, per acabar, que en realitat el Govern no farà res, sinó que CiU encomanarà al seu grup al Congrés de Diputats presentar una proposta en aquest sentit a la propera legislatura... Podria ser un resum aclaridor de les aportacions governamentals al debat de política general i de la competència informativa de TV3, però hi hagué més.

Mentre el senyor Artur Mas parlava, parlava i parlava, els seus consellers de Salut i de Benestar aconseguien un estat d'indignació en el món sanitari i de confusió en els geriàtrics inimaginables: missatges contradictoris sobre pagament de subvencions, cises en els complements i sous dels sanitaris, moratòria en el pagament a les farmàcies indignaven i, sobretot, sembraven, ja, desconfiança.

Per arrodonir la imatge de la coalició governant, la presidenta del Parlament, Sra. de Gispert, munta un caos fenomenal, suspèn la sessió i allarga el debat un altre dia. D'una manera pràctica, esvaeix dubtes i demostra quin és el signe dominant de la governança de CiU.

Perquè, al final, tots ens comencem a témer que el desastre no es deu sols, ni sobretot, al propòsit dels conservadors d'acabar amb la gestió pública dels serveis per desviar recursos cap als seus clients, sinó fruit del desconeixement, la arrogància i la incompetència. Com la presa de pèl del vol de Spanair Girona-Madrid, que ni hi és ni se l'espera. (On s'amaguen l'Espadalé i en Comas?)