o sé si recorden el professor Barea del Govern d'Aznar, un senyor despentinat i d'edat venerable que era l'encarregat de regalar-nos ensurts sense nom: va ser el primer en enunciar les bondats de pagar-se la pensió privada. Sembla que el nostre Govern, amb les retallades, actua amb aquesta mena de globus sonda. O mostra una sensibilitat migrada per col·lectius poc afavorits, com els que reben una renda mínima, o les partides destinades als geriàtrics de casa nostra.

Quan la ciutadania s'estreny el cinturó, li cal veure com els nostres dirigents fan un esforç similar. A les oficines de promoció econòmica, que ningú sap bé els resultats reals que proporcionen, o en les despeses i dietes dels òrgans polítics. Només als consells comarcals tenim un miler de càrrecs. És difícil entendre, en la situació actual, per exemple, que els dirigents amb diversos càrrecs no cobrin un únic sou: el millor remunerat, i els altres no quedin a l'administració per engrossir els fons públics. En canvi, veiem centres d'assistència tancats, o no s'opera a les tardes malgrat les llistes d'espera. Vegin l'anècdota d'uns professionals del Trueta que comenten, mentre operen al pacient, si se'ls renovarà o no el contracte.

Tothom entén que vivim un temps de grans esforços en comú, però no tant que les mesures que es prenen aprimin l'Estat del Benestar. A Itàlia, per exemple, han creat un impost a les pernoctacions hoteleres. Si vas a un hotel, pagues un euro diari més per cada estrella que té l'establiment. Un impost que permeti ingressos extra, sense retallar prestacions, seria benvingut i entès per la societat, més enllà d'ideologies.