Ensenyament i els seus treballadors
David de las Heras. (Fornells de la Selva)
Temps era temps no fa gaire però ara sembla una eternitat. Ensenyament vetllava pels centres, els seus treballadors i les seves famílies. Però ara mateix aquestes tres parts semblen que no puguin pactar mai. El gran canvi és que abans els terços de jornada que el professorat es demanava per cuidar infants es cobrien amb mitja jornada i ara es cobreixen amb un terç. Així els centres tenien més recursos i podien coordinar-se més bé.
Però ara només es dóna un terç i em pregunto si així realment Ensenyament s´ha estalviat diners. Perquè el que comporta la gestió del terços de jornada segurament és més car que cobrir-ho amb mitges jornades.
Però si anem més enllà d´un problema merament econòmic i un augment de recursos de professorat, qui està pitjor és el professorat que ha d´esperar el seu nomenament. Que no pot agafar una altra feina pendent que se´l nomeni sense poder escollir res. I no pot ni pactar els horaris. Si rebutjes el nomenament et fan fora de la borsa. En quina feina no es poden escollir els horaris? La resposta és clara, en Ensenyament. Això comporta un nerviosisme molt gran que recau en pèrdua de qualitat educativa. Cal replantajar-se com ensenyament tracta la seva borsa, que no són recursos sinó persones. Però ara mateix sembla un joc on les peces són les mateixes persones, els mateixos substituts. És una retallada amagada...
Girona, ciutat prohibida als majors de 40 anys?
Josep Roca i Cuffí. (Girona)
Dissabte nit del mes de setembre, la meva germana petita i una amiga surten de copes a la nostra estimada ciutat, vestides de festa i ben arreglades intenten entrar a alguns locals de moda, però sorpresa! Ni pagant poden entrar! A Porta Bellini, Michigan i Món Apart no són ben rebudes per passar de 40 anys, insinuen els porters (ambdues estan en la franja de 40-45), política d´empresa…
No és la primera vegada, que familiars, amics i coneguts meus han viscut aquesta situació aquest darrer any a Girona, si passes d´una edat o tens aparença de ser «gran», no interesses ni pagant!
Generalment, els que passem d´aquesta edat consumim begudes de gamma alta, no causem problemes i anem «correctament vestits». Però l´empresariat nocturn de la nostra ciutat està discriminant injustificadament i discrecionalment els que, malgrat pasar de 40 «fem o intentem cometre el pecat» d´intentar prendre unes copes a Girona.
Haurem de fer campanya a les xarxes socials i entre els nostres amics i coneguts per tal d´avisar-los de que no es pot anar a sopar a Girona, perquè si vols prendre una copa després, si tens o sembla que tens més de 40 anys, és posible que no et deixin entrar als locals ni pagant…
El valor dels treballadors/es
Ana Belén López Soto. (Caldes de Malavella)
L´altre dia vaig llegir en aquest mateix diari una carta sobre els valors dels sindicats i com quan el treballador els va necessitar no els va trobar. Tot el discurs partia d´una premissa falsa que el va portar a una fal·làcia de les que són mestres cadenes de televisió que van més enllà de la dreta. Els sindicats, tot i que la gent no s´ho cregui, no viuen de les subvencions, sinó de les aportacions de treballadors/es que amb la seva consciència i altruisme paguen una quota. Amb aquesta es paguen la llum, telèfons, sou dels assalariats (sí, que també n´hi ha)... per poder fer que tota l´estructura funcioni. Del que vaig deduir de la carta, la seva mare va necessitar un advocat, per què no se´n va anar a un privat que li hauria cobrat? Potser si això fos com Alemanya, on tothom ha d´estar afiliat a un sindicat, això no li hauria passat. Vostè va voler beneficiar-se d´una organització, sense que mai hi hagués contribuït i encara li sap greu, pagar un preu inferior al preu de mercat. Altruisme? La majoria dels sindicalistes, entre els quals m´incloc, dediquen temps personal a ajudar companys, però sobretot a lluitar per millores en la redacció de convenis, en la legislació per la conciliació de la vida familiar i laboral, en la seguretat i salut en el treball, en el canvi de sentit de la jurisprudència per tal de beneficiar els treballadors? I vostè s´ha beneficiat a cost zero. Els comptes del sindicat CCOO són públics. Es passen auditories públiques i com moltes altres organitzacions, des de l´Associació contra el Càncer, fins a la d´amics del no sé què, rebem subvencions, que no arriben al 10% del pressupost. El nostre poder de convocatòria ha baixat, cert, per gent com vostè que només es mou per l´interès personal. Només una dita que deia la meva àvia: «Manos que no dais, qué esperais?».
Nota d´agraïment al CAP de Caldes de Malavella
Rosa M. Coll i Perarnau. (Caldes de Malavella)
Vull agrair públicament a tot el servei sanitari del CAP Gerard Masllorens, de Caldes de Malavella, el meu poble, que en tot moment ha estat al costat del malalt, Benet Colomer i Sitjà, visitant-lo a casa i a tothora que li va convenir. Gràcies també a les infermeres i doctores, a les quals no els hi ha importat les hores, només el malalt, gràcies de tot cor. També vull donar les gràcies al mostrador d´atenció al públic, perquè en tot moment han sabut què havien de fer. Recordar el CAP de Cassà de la Selva, venint els caps de setmana a Caldes, ja que aquí no disposem d´aquests serveis. Caldencs, la meva experiència val per pregonar als quatre vents de que tenim un bon servei sanitari
