El premi Nobel de química d'enguany ha guardonat Daniel Schechtman científic israelita que ha revolucionat la disciplina demostrant que els sòlids no sempre s'agrupen en forma de cristalls simètrics i regulars, sinó irregulars i atzaroses. Revolució que tira per terra el cànon oficial. Fins aquí, hom podria dir, res d'especial: un nou descobriment. Si no fos que Daniel S. es va veure sotmès a mòbing per part del seu superior i els seus col·legues i, fins i tot, la revista científica de referència -allà on tothom perd el cul per a publicar i puntuar- li va negar la publicació de l'estudi que s'ha demostrat verídic. No demostra aquest cas l'existència d'una casta científica massa segura de les veritats demostrades i arrogant envers els qui malden per trencar, fins i tot amb mètodes científics ortodoxos, el status quo dominant? No tothom és igual. Sort n'hi ha. Però de vegades es troba a faltar, precisament en alguns dels que en saben més, que diguin com el clàssic: només sé que no sé res. La humilitat i un cert agnosticisme davant de l'arrogància i la fe cega en la ciència vigent.
