omés hi ha dues maneres de lluitar contra la crisi econòmica: o amb menys despeses o amb més ingressos. Retallades o impostos. Però l'actual Govern de la Generalitat no té aquest dilema. Ha triat les retallades, com demostra amb dos fets concrets. Una de les primeres decisions que va prendre va ser suprimir el que quedava de l'impost de successions. I que només afectava el 5% dels contribuents catalans, precisament els titulars de grans fortunes. Tot i que aquests contribuents ja saben com "camuflar" els seus ingressos, amb aquesta decisió, ja no els feia falta subvertir cap llei.
Però, en vista de les protestes generades per les retallades en la sanitat pública, el president Mas va tenir el "gest" d'anunciar un impost que gravaria només les grans fortunes del país, ni que fos temporalment. Amb això, devia pensar l'equip de govern, es calmarien les protestes. Però algú o alguns que no havien protestat per les retallades ara sí que es van queixar. Un impost nou? Ni somiar-ho! I el conseller Mas-Collell va haver d'apaivagar els ànims i tirar aigua al foc. El que el president havia volgut dir és que aquest nou impost "contra" les grans fortunes havia de tenir un caràcter més general, que afectés com a mínim tot l'Estat, per evitar, com havia passat amb el de successions, les diferències amb les altres comunitats autònomes. I ho va reblar Duran i Lleida. Si s'hagués aprovat aquest nou impost, hagués substituït el de patrimoni, que ha recuperat el Gobierno Zapatero. Conclusió: els rics, de pagar més, res de res. Perquè si no, es veurien obligats a anar a la sanitat pública, i amb això de les retallades...
PS.- I mentrestant, els funcionaris, contents.
