Serveis d'oncologia minvats al Trueta

Artur Mas manifesta dia rere dia, tot fent ús d'un to de veu ferm d'allò més, que si no es retalla, el país acabarà com Grècia. Tal vegada no se n'adona que per no acabar com Grècia -com diu ell- per ventura no calgui recular al nivell de serveis sanitaris de l'Espanya del franquisme. En aquella època que fou millor o pitjor vet a saber, als hospitals no se servia el ressopó, i, ara, tampoc; de cop sobte s'ha eliminat d'una revolada. El ressopó no és -o era- res més que un senzill got de llet, un iogurt o bé unes galetes que s'estaven repartint, fins fa poc, a la mitjanit entre els pacients. Tan sols de saber aquest en aparença trivial detall faig uns ulls com unes taronges, i flairejo la sensació de què ja comencem a estar pitjor que Grècia. Sóc del parer de què el meu President hauria de fer un parèntesi en aquestes febroses tisorades i asseure's un instant a reflexionar, essent així que la sanitat i l'educació són serveis bàsics, i tots els ciutadans i ciutadanes d'aquest país paguem els nostres impostos per tal d'aconseguir la millora d'aquests serveis bàsics. Tal cosa no és, ni de bon tros, un caprici, més aviat és un mandat imposat per l'Estatut de Catalunya, que en l'apartat 1 de l'article 40 estableix: "Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de les persones". Sento dir-ho, ?Senyor President, però treure-li el ressopó a una persona que està patint un càncer no és la millor manera de complir amb aquest fonamental precepte del nostre Estatut. Algú podrà dir que tal vegada no ha estat res més que un petit error això d'eliminar el ressopó. Jo, de bon grat, l'excusaria i li donaria la raó si no fos perquè les retallades que està executant el Govern de la Generalitat són totes elles un gran error. El meu President manifesta, dia rere dia, que si no es retalla acabarem com Grècia, tal vegada sense adonar-se'n que tal cosa és igual que invocar a la por, essent així que la por en moltes ocasions fa callar les persones i, el que és pitjor, fa callar la societat sencera. Per ventura no és més esgarrifosa la por a un càncer i saber que tal vegada t'operaran massa tard? Però el meu president insisteix que s'ha de retallar. Jo em qüestiono: De ben segur s'ha de retallar? Per què s'ha de retallar, Senyor President? Tal vegada s'ha de retallar perquè hi ha d'haver força diners públics per tal de recapitalitzar algunes Caixes d'Estalvi que pateixen uns colossals forats negres? Tal vegada s'ha de retallar perquè hi ha d'haver força diners públics per tal de què algunes Caixes d'Estalvi que, ara per ara, tan sols valen un euro, com digué no fa pas gaire el governador del Banc d'Espanya, tornin a disposar dels diners que perderen per una escandalosa gestió durant els anys del boom immobiliari? Si aquestes retallades obeeixin a aquests motius -sento dir-ho, Senyor President- sóc del parer que no és gens just, ni ètic, ni moral treure-li a un pacient de càncer el ressopó de mitjanit. En comptes d'això -és un sol exemple- elimini, Senyor President, moltes d'aquestes cares i prescindibles ambaixades que ha obert la Generalitat a tot el Món, començant per la del país hel·lènic; sí, a Grècia, aquest país amb el que, agafant la figa pel capoll, pretén espaventar-nos a tots plegats, Senyor President.

És cert que els Governs anteriors no es van estar de res, i gastaren més del que tenien, però sóc del parer que ni ells ni el país hel·lènic són una excusa vàlida per tal de justificar les conseqüències nefastes d'aquestes retallades i molt menys el fet de negar-li a una persona que lluita contra una greu malaltia aquest petit gest tan reconfortant a la mitjanit en un hospital. Tant de bo se n'adoni a temps el meu President. O tal vegada jo sigui un tros d'ase i estigui ben equivocat, i el meu President sap molt del llim de les olles i aquest ha de ser el vertader camí per a sortir de la crisi. O tal vegada el meu President s'aixequi un cert dia de la poltrona amb la ferma resolució de tornar a ser el President de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Tant de bo se n'adoni a temps el meu president, tant de bo!