Enyoro el primer viatge a Grècia, l'estiu del 79, amb bitllet d'Inter-rail, a través de l'antiga Iugoslàvia en un tren ple de gom a gom. Els viatgers, estirats pels passadissos, dormien recolzats en les motxilles. Creuada la frontera, el transbord a un ferrocarril grec amb més vagons va endolcir la feixuga travessia.

A Atenes vàrem fugir de les tavernes turístiques de la Plaka per anar a les freqüentades pels grecs que t'oferien entrar a la cuina per escollir els plats típics. Una vaga d'autobusos i de trens ens va abonar a l'ús de l'autoestop pel Peloponesi amb aturades a Nauplion (passejar pel barri vell), Argos (sense gaire encant), Epidauro (un teatre d'acústica extraordinària), Spetses (illa encisadora), Kalamata (dormir en tenda de campanya arran de mar), Olimpia (veure sortir el sol entre les ruïnes) i Patras (agafar un ferri per creuar l'Adriàtic fins al port italià de Bari).

El pas dels anys no ha aconseguit esborrar la imatge d'una gent senzilla, amable, orgullosa i indomable que acumula una llarga tradició de lluita contra l'opressió. Durant el segle passat, van oposar resistència a l'ocupació nazi, van patir una Guerra Civil de 1944 a1949 i van aixecar-se l'any 1973 per col·lapsar la dictadura dels coronels...

Ara, la troica formada pel Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Unió Europea els ha imposat unes mesures d'austeritat brutals que, en menys d'un any, han reduït una quarta part els salaris i les jubilacions, han fet pujar la taxa d'atur oficial al 16,2% i han portat a la fallida hospitals, universitats i serveis públics bàsics.

De fet, Grècia s'ha convertit en un laboratori d'assaig per provar fins a quin punt els ciutadans estan disposats a ?aguan?tar una teràpia de xoc que busca salvar els bancs privats en comptes d'esmerçar recursos per empènyer l'economia productiva.

Què farien els bancs francesos, alemanys i americans, que tenen la major part del deute grec, si s'optés per l'impagament total o parcial? Què passaria si Grècia nacionalitzés la banca sense indemnitzar els accionistes, però assegurant els dipòsits dels clients?

El terratrèmol provocat per aquestes accions empobriria el país però, en un període curt de temps, es podria recuperar. En canvi, no hi ha sortida si accepta les exigències de la troica.

Per tant, el poble grec ha d'intensificar les protestes i, si cal, emprendre el camí de la revolta abans de deixar-se asfixiar.

De tot cor, desitjo que ressonin allà els versos de Miguel Hernández: "yugos os quieren poner / gentes de la hierba mala, / yugos que habéis de dejar / rotos sobre sus espaldas".