Cultura de saldo
albert llorens martín. cassà de la selva.
Hola. La raó per la qual escric aquestes línies és de fer d´altaveu d´una pràctica abusiva i totalment mancada d´ètica. Que el fet que tinguem la possibilitat de gaudir a La Mirona d´un dels grups capdavanters de l´escena independent de l´Estat a Girona com són els Vetusta Morla hauria de ser una excel·lent notícia per totes aquelles persones que els agraden aquest tipus de música. Remarco el condicional «hauria».
Jo, com tanta d´altra gent, vaig comprar les entrades del concert fa uns mesos. Deixant de banda que La Mirona gestiona les entrades a través de Servicaixa, amb la pertinent comissió (1,80 euro/entrada), ens trobem que a dos dies del concert surten una remesa d´entrades a meitat de preu. Em pregunto si és ètic que per veure un espectacle en les mateixes condicions, la persona que estigui al meu costat hagi pagat la meitat a darrera hora que un altre que va comprar l´entrada el doble de cara. Em pregunto què passaria si tothom s´esperés als darrers dies per comprar l´entrada. Segurament el concert s´anul·laria molt abans. És així com s´ha de fomentar la ja malmesa cultura musical?
A nosaltres ja no ens tornen a enganyar. Ara ja ho sabem, és millor esperar fins al darrer moment amb el risc que s´anul·li el concert que no pas anar-hi havent pagat el doble que el teu veí.
El cervell i l´educació
Pere Brunsó Ayats. Investigador en Neurociència aplicada a l´Educació. banyoles.
El Dr. Josep Cornellà i Canals, en el seu article «Cent anys parlant de fracàs escolar» (DdG, 20 d´octubre), ens convida a la reflexió en el centenari de la mort del pedagog i psicòleg francès Alfred Binet.
Dos neurocientífiques, Sarah-J Blakemore i U. Frith de l´Institute of Cognitive Neuroscience de l´University College de Londres, aporten les seves investigacions sobre «la neurologia de l´aprenentatge» en la seva obra The learning brain. Lessons for Education (Oxford, 2005). En el pròleg de la versió espanyola, El cerebro que aprende. Las claves para la educación (Planeta, 2011), J.A. Marina ens adverteix que «les autores, que no són especialistes en educació, desitjarien que el seu treball el continuessin pedagogs experts, per millorar el sistema educatiu».
La millora del sistema educatiu ha de venir, doncs, de la neuropedagogia o neurodidàctica. Només l´alfabetització cerebral o la «gimnàstica cerebral», com l´anomenava Cajal, sistemàtica i gradual, incorporada en el currículum bàsic del nostre sistema educatiu (6-16 anys) pot fer baixar el fracàs escolar per sota del 10 % i fer augmentar l´excel·lència educativa per sobre del 30 %. Del contrari, d´aquí a cent anys encara es parlarà de fracàs escolar.
Absurd
enric carcereny beltran. lloret de mar.
En el dret hi ha tipificats diversos arguments. Un d´ells és l´absurd, ja que és tan clar que qualsevol tribunal et pot donar la raó per aquest motiu. Ens estan dient que qualsevol persona es pot morir per no ser atesa en urgències de nit, per malaltia, operació o accident, amb esperes injustificables en hospitals, ja que les urgències dels CAP romandran tancades. Ara bé, les persones no es poden morir cremades, ofegades o assassinades ja que les urgències de nit dels bombers, o dels mossos d´esquadra, estaran obertes. És quelcom tan absurd que no pot ser-ho més. Com també ho és la petició del govern, tant és que ho sigui el del ribot o el de la caverna, de les retallades en sanitat i la dependència, quan a Madrid encara hi ha els ministeris de Sanitat i Educació, ministeris fantasma, ja que les competències estan traspassades. Estem vivint en un moment que més absurd ja no pot ser-ho més. Per això, l´única solució es la independència.
Enyorança
i agraïment
LLUÍS QUINTANA MARTÍNEZ. CALDES DE MALAVELLA.
La meva àvia va morir el 5 d´octubre. Ens va deixar com sempre havia desitjat, en pau, acompanyada dels seus, molt estimada i sense patir gaire. Si això fou possible, va ser en part gràcies al CAP de Caldes de Malavella. Els estem molt agraïts. Si la professionalitat de les persones que ens van tractar és de 10, la seva qualitat humana és insuperable.
Jo no sé si d´aquests moments de crisi i dubtes ens en sortirem aixecant-nos molt aviat, peró sí sé que potser és necessari que valorem més les persones que cada dia intenten que tot sigui una miqueta més senzill i que creiem més en nosaltres mateixos. Com deia la meva àvia....
Autopista: abans
seguretat, ara perill?
Anna M. Picas Genís. La Jonquera.
Els trams de les obres de l´autopista A-7, la Jonquera-Girona, duren massa.
Els concessionaris de fer-les sembla que tinguin por que els prenguin la feina, ho capgiren tot i no acaben bé res.
Els trams són plens d´obstacles, limitacions i entrebancs.
Per si això és poc, et trobes amb una sèrie de ratlles, unes de mal pintades i altres d´esborrades, que si fa sol són un mirall, les veus totes sense saber quina és la bona, i si plou no en veus cap. Tantes tecnologies en el segle XXI i no hi ha una pintura anti-enlluernament al sol i a l´aigua? Les carreteres i ciutats en són la prova.
Si circular per l´autopista abans et donava rapidesa i seguretat, ara és un perill. Que si cons a dreta i esquerra, que si limitacions de velocitat ara 60 ara 80 ara 100 ara 120, que si radars, que si no veus les ratlles. I pel que estàs menys és per fixar-te a conduir.
L´empresa sembla que s´aprofita que sap que anar per la N-II tampoc és una ganga.
No obstant, a l´hora de passar per taquilla, et cobren la totalitat del peatge. A tots ens hi fan contribuir en aquesta millora. Queda, però, l´esperança que el dia que estiguin les obres totalment acabades, si ho veiem, ho tinguin en compte i no ens apugin el tiquet.
Mentrestant, com sempre; aguanta, paga i calla.
