D'insòlites, però també preocupants, es poden qualificar les declaracions del conseller Boi Ruiz negant que la salut sigui un dret: "La salut és un bé privat que depèn d'un mateix, i no de l'Estat", ha afirmat amb una rotunditat de criteri i sense matisos. A banda de carregar-se conceptualment el sistema de salut pública i universal creat pel desaparegut Ernest Lluch quan era ministre de Sanitat i desenvolupat admirablement pels diferents governs catalans, Boi Ruiz posa en relleu el seu desconeixement de les lleis fonamentals d'aquest país, la Constitució i l'Estatut. L'article 43 de la Constitució sosté que "es reconeix el dret a la protecció de la salut. Compet als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris".
L'article 51 aprofundeix sobre el dret a la salut: "Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics d'aquests". L'Estatut vigent a Catalunya és encara més concret en el seu article 23 titulat "Drets en l'àmbit de la Salut". Assevera que "totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que s'estableixi per llei" i afegeix, en l'apartat segon d'aquest article que "els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l'elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis". Compartirem que cal racionalitzar la despesa sanitària, que cal fer reformes a cavall de la crisi econòmica, que no hi pot haver un centre d'assistència primària a cada cantonada o, fins i tot, debatre la conveniència d'un copagament raonable, però el que no podem admetre és que, amb l'excusa de la crisi, els poders públics desmuntin l'estat del benestar, la protecció social o el dret a la salut, reconeguts explícitament en la Constitució i l'Estatut.
