Representants de nou ajuntaments de tres comarques diferentes (Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Tossa, Caldes, Vidreres, Cassà i Castell d'Aro) estudien mancomunar diferents serveis i instal·lacions com els equipaments esportius, llars d'infants, centres geriàtrics, els recursos turístics i fins i tot el sòl industrial, així com compartir compres per millorar la gestió i la racionalització de les despeses. Els alcaldes del Gironés, conjuntament amb el Consell Comarcal, també han acordat mancomunar una cartera de serveis. I els alcaldes de Figueres, Roses i Castelló d'Empúries també s'han reunit per compartir alguns serveis com per exemple el transport urbà i interurbà. Es comença a visualitzar un canvi de mentalitat oposat a l'individualisme que ha imperat en les últimes dècades. Durant anys, cada ajuntament ha volgut tenir el seu pavelló d'esports, la seva piscina, el seu polígon industrial i el seu teatre. Això multiplicat pels 221 ajuntaments de les comarques gironines -òbviament, estem fent una hipèrbole- ha derivat en despeses innecessàries i en una inflació de serveis que podrien haver compartit pobles veïns. Està clar que la crisi ha fet de la necessitat virtut, però almenys alguns alcaldes s'han posat les piles per començar a canviar, encara que sigui amb petites passes, un model de gestió municipal individualitzat. Aquestes propostes de mancomunar serveis són una alternativa a la fusió de municipis que s'ha produït en els últims anys en diversos països europeus. De moment, per la mentalitat autòctona, sembla més viable mancomunar que fusionar sempre que aquestes propostes anunciades no siguin purs maquillatges per rebatre les peticions de reformes de les administracions públiques. Els estudis iniciats per tots aquests municipis contrasten amb l'acord de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis d'estudiar la independència de Medinyà. Aquesta és una proposta legítima, promoguda fa uns anys, però que en aquests moments va a contracorrent i que més aviat sembla inoportuna.
