Un boi és el senyor que ensenya la cigala a marujes en comiat de soltera, preferentment a Mercabarna. Posar-ne un de conseller de Salut era com a mínim temerari, i el temps no ha trigat a confirmar-ho. És comprensible que després d'una carrera basada exclusivament a mostrar i deixar-se tocar les parts pudendes per hordes de dones enfebrides, es vulgui revenjar fent el mateix amb els contribuents catalans, però la resposta és desproporcionada perquè jo per exemple -i com jo bona part de la gent que conec- no vaig anar mai a veure'l actuar ni molt menys li he ficat en cap ocasió la mà a l'entrecuix.
Vist l'èxit del que en el seu dia es va anomenar pomposament "el govern dels millors", a hores d'ara tothom té assumit que no es tractava ni per aproximació de reunir els més ben preparats per a tasques de govern, sinó d'agrupar en un govern els millors professionals de les més variades disciplines, la de boi entre elles. A orelles del president Mas -si és que no va assistir-hi en directe per constatar-ho en persona- devia arribar que els moviments pèlvics d'un boi anomenat Ruiz no tenien parangó i va concloure que amb aquella desinhibició donaria tant per tancar ambulatoris de nit, com per retallar els sous dels professionals, com per, arribat el dia, dinamitar l'estat del benestar assegurant que la salut ha deixat de ser un dret i que l'administració se'n renta les mans. La sanitat catalana necessitava algú que els tingués així de grossos, algú sense por al ridícul, algú amb capacitat de fregar-se en públic qualsevol cosa -siguin unes calces llançades des de la platea, siguin els drets ciutadans- sinuosament per l'engonal, algú acostumat a sentir-se dir les més grans obscenitats. Necessitava un boi.
Qui sap si va ser fa anys a l'escenari, mentre desenes de mans libidinoses li omplien el tanga amb bitllets de 500 pessetes demorant-s'hi una mica més del necessari, on va concloure que tot té un preu, inclús la salut dels ciutadans.
