Maquillatge de notesa PISAMaria Sánchez Reyes. Catedràtica de Llen­guai Literatura espanyola. Barcelona.

Les avaluacions educatives només són útils si es fan bé. Diguem-ho clar: PISA 2009 a Catalunya és un exemple escandalós del que mai s´ha de fer, per molt que la consellera d´Ensenyament ara tregui ferro a l´assumpte a l´entrevista d´aquest diumenge 30 d´octubre del Diari de Girona. Només dues dades: el percentatge d´alumnes immigrants a l´educació catalana ronda el 18% mentre que en la mostra de PISA només n´hi va haver un 11%. I els repetidors a Catalunya ­superen el 30% mentre a la mostra catalana amb prou feines n´hi va haver un 20%. No cal ser un expert de les estadístiques per adonar-se que si treus immigrants i repetidors, la nota global augmenta molt, però, és clar, de forma artificial. Per què la Conselleria d´Ensenyament a Catalunya va utilitzar una mostra tan maquillada, esbiaixada i desviada de la realitat, senyora consellera?

Fires amb trampesper a ratolinsJUAN CONEJO GONZÁLEZ. GIRONA

Trenta-u d´octubre, trampa de ratolins a les Fires de Girona. Ha estat el primer cop en vint anys que fa que vaig a Fires que he vist que han multat cotxes a la zona de la Devesa, no sé si deu ser per l´entrada de CiU a l´Ajuntament o què ha estat, però la qüestió és que a les Fires, molt a prop de les atraccions, hi havia un lloc on aparcaven molts cotxes. Doncs bé, aquest any han decidit de fer «mercat setmanal» els dies 28, 29 i 31 d´octubre i els dies 1, 4 i 5 de novembre, de 14 h a 24 h. I dic això perquè si jo hi he aparcat i no hi havia mercat, a qui he fet mal? Què fa el mercat a les dotze de la nit? La qüestió és que si volien que no entrés cap cotxe, la manera era ajuntar una barrera de formigó una mica més llarga perquè no passés cap cotxe i ja estava arreglat, però no, ells volien que entressin i posar les multes. Doncs bé, després que els nens pugessin en un parell d´atraccions, marxem cap al cotxe i la meva sorpresa va ser que el cotxe estava tot sol, no n´hi havia cap més. El senyor agent i la grua se´ls havien emportat. Li demano explicacions a l´agent, pel cartell tan cutre que havien posat i per què han fet això un dia de Fires. Per què no han tancat més bé allò perquè no entressin els cotxes si és que calia, i em diu que encara he tingut sort, que sóc l´últim cotxe que quedava, i en aquest segon arribava la grua a punt per agafar el meu. En aquell moment em vaig sentir que havia tingut sort i m´havien enganyat alhora, en el mateix acte m´havien fet enfadar i sentir-me impotent i al mateix temps sentir alegria.

Tots Sants i HalloweenPedro J. Piqueras Ibáñez. girona.

Des del principi, encara en època de predicació dels Apòstols, a tots els cristians se´ls anomenava sants, però en les comunitats cristianes aviat es va començar a mirar amb admiració i amb un respecte especial les persones que havien viscut amb intensitat la seva vida cristiana. En les comunitats cristianes, aquestes persones eren exemple, els herois, els models a seguir, molts van morir màrtirs. Sens dubte, aquestes persones ajudaven tothom a entrar en la fondària bonica de l´experiència cristiana. Se´ls va anomenar sants perquè a les seves vides es veia un reflex especial de la bondat i la santedat de Déu. Després, amb el passar dels segles, hi ha hagut tanta gent bona a l´Església de Crist que no era possible incloure´ls a tots en una llista, ni tan sols recordar els seus noms. Per això, l´Església va instituir la festa de Tots Sants per donar gràcies a Déu per tantes persones bones i per recordar-nos a tots la nostra vinculació amb elles. No obstant això, a alguns dels milions de sants no canonitzats, els coneixem, han conviscut amb nosaltres, són aquests familiars, veïns, amics, que han portat una vida santa. Han estat treballadors, honrats, bons pares de família, etc. A tots aquests és als que dediquem el dia 1 de novembre i als difunts, a molts dels que encara no gaudeixen plenament de Déu, el dia 2. Res a veure amb el Halloween, costum pagà irlandès d´origen celta que a través de la publicitat i altres mitjans ens volen imposar. En res s´assembla als nostres costums mediterranis.

Rebota´tJoan Grimal. palafolls.

Vota, vota i vota. Falten pocs dies perquè els polítics iniciïn les seves picabaralles i ens intentin seduir amb la seva maquinària de màrqueting. És el vot útil!, ens diran, com cada any. Útil. Em pregunto, útil per a qui? Per a mi? Per a ells? Per a tothom? No ho sabrem mai, però sí sabem que volen que votem útil. Sort en tinc que sé què és votar útil. Votar útil és votar allò que realment penses. Votar en favor de les causes injustes. Votar contra els corruptes. Votar pels drets dels qui no en tenen. Només podem dir el que pensem votant. Qui no vota potser no pensa, o més probable encara, pensi que no cal pensar, al capdavall «tots són iguals». Convido tothom a ser crític amb els polítics, a reclamar els nostres drets i els drets dels animals amb els quals convivim i compartim aquest món. Convido els que no voten a parlar d´una vegada. A dir clar que els animals no són objectes. A prohibir la cacera i els espectacles amb animals. A reclamar un món més digne per a tothom, sense distinció de raça, sexe o espècie. Per descomptat, sóc animal i sóc animalista! Els polítics no faran res ni per a tu, ni per a ells. No votis a polítics, vota persones, humans sensibles i amb capacitat de raonament. Escull la teva opció més ètica. Vota extraparlamentaris. Vota monotemàtics. Vota, vota i rebota´t