EDITORIAL
Aquestes eleccions liquiden una legislatura que va començar amb la promesa del partit governant de crear dos milions de llocs de treball i que ha vist com el nombre de desocupats a tot l'Estat es doblava fins apropar-se gairebé als cinc milions d'aturats. Són els efectes de la pitjor crisi econòmica que s'ha viscut en els últims setanta anys. Un nou executiu que encerti les receptes econòmiques és una de les poques esperances que resten als ciutadans per capgirar una situació que afecta la majoria de les famílies, algunes -les que tenen tots els seus membres a l'atur o han perdut l'habitatge- en un grau extrem. És evident que un canvi de govern, al marge de les polítiques que apliqui, té al principi uns efectes més psicológics que efectius com s'ha comprovat en altres països europeus que ja han celebrat eleccions en plena crisi. I, molt més, quan la globalització limita la capacitat d'acció dels governs locals o estatals. Espanya no està al marge de l'euro ni de la crisi grega, ni del sobtat alentiment del creixement de les locomotores europees (França i Alemanya). Per això, serà important que els principals candidats siguin clars en les seves propostes i en les seves receptes i que tinguin en compte el context econòmic mundial, però sobretot l'europeu, per explicar als ciutadans com pensen i com poden aplicar accions polítiques per revertir una tendència negativa que de moment no veu el final. La campanya electoral s'inicia amb el Partit Popular com a gran favorit per recuperar al govern i, segons les enquestes publicades fins ara, amb una àmplia majoria absoluta. En les recents eleccions celebrades en altres països europeus, també afectats per la crisi, els partits governants han estat fortament castigats per l'electorat.