El nou Roger de Llúria

PEP TABERNER Es proclama "la gran esperança dels catalans". Presideix un partit que "no és de dretes ni d'esquerres, sinó el projecte del sentit comú", que té en les persones "el centre de qualsevol presa de decisió política" i que es professa "aconfessional però que s'inspira en els humanismes cristià i il·lustrat, en el catalanisme polític que arrenca amb en Valentí Almirall o en Torras i Bages i, en general, en la tradició racional -científica, filosòfica i humanitària-".
I deu ser des del més profund humanitarisme que aquest filantrop de fireta va fundar un partit que "no s'oposa a la immigració", ans el contrari: només "a la instal·lació d'immigrants musulmans al nostre país, fenomen que pot suposar a llarg termini una clara amenaça per a la nostra cultura". El líder també vol obligar els imams "a celebrar en català" a les mesquites i prohibir-los "d'utilitzar altaveus per cridar els fidels al rés".
Josep Anglada, la gran esperança blanca de PxC que es torna a presentar a unes eleccions, va enganxar el primer cartell de campanya a Barcelona, entre l'Arc de Triomf i el monument a Roger de Llúria, "que va venir a Catalunya per ajudar-nos a netejar de pirates, de moros i de turcs les costes mediterrànies".
Aquest vespre visita Salt amb el seu Angladamòbil per escampar la bonanova de Hitler entre els seus sequaços. L'Ajuntament li ha cedit l'auditori de la Coma Cros, el mateix espai on sovint famílies musulmanes participen en festes escolars i activitats diverses. Més paradoxes de la vida: dijous coneixíem que el periodista Xavier Rius Sant, autor d'un llibre crític amb els xenòfobs i els seus amics, no ha obtingut el plàcet del consistori per presentar-lo en cap dels edificis municipals. Fa venir arcades coincidir ni que sigui per una vegada amb el nou Roger de Llúria: Doncs sí, massa sovint, la democràcia fa fàstic.