Aquests dies s'estan publicant les dades sobre atur a Espanya que mostren com la desocupació està afectant de manera molt important el col·lectiu de joves (fins a assolir una taxa del 46,2%), particularment dels menors de 25 anys, que a l'octubre encara han pujat el seu percentatge d'atur respecte del mes anterior en un 4,2%. A la situació de desocupació s'hi suma també el fet que, en especial entre les dones entre 20 i 24 anys, hi ha un percentatge cada cop més visible (fins ara a prop del 10%) que pateixen situacions de subocupació, és a dir, persones que tot i estar ocupades, treballen un nombre d'hores inferior al temps complet de l'activitat corresponent, però que desitjarien treballar més hores i estan disposades a fer-ho. Davant d'aquestes dades, l'objectiu de la meva intervenció davant dels joves titulats de la Facultat de Dret va ser encoratjar-los davant el nou horitzó laboral que se'ls obre després dels seus estudis superiors, ja que no és l'edat la variable que més influeix en la consecució d'unes determinades taxes d'atur, sinó l'obtenció d'una titulació: a més estudis, més ocupació i millors condicions de treball.

És justament la manca de formacions bàsiques per part de la població jove la que més repercussió té en l'atur, així per exemple el 60% dels aturats menors de 25 anys a Espanya no posseeix el certificat d'Educació Secundària Obligatòria. Pel contrari, com recentment ha posat de manifest l'Agència de Qualitat Universitària a Catalunya, l'alumnat d'estudis com els relacionats amb el Treball o les relacions laborals, Dret o, en definitiva, l'alumnat dels estudis als quals anava dirigida la meva lliçó magistral han assolit xifres d'inserció laboral superiors al 90%.

Tot i això hem de ser conscients que la progressiva situació de crisi econòmica que estem vivint estan tenint unes determinades conseqüències socials, com són entre d'altres una progressiva emigració de joves espanyols amb estudis superiors cap a altres països d'Europa, principalment la Gran Bretanya. Aquesta opció, tot i suposar una pèrdua de riquesa per al nostre país, ha de tenir suport sempre que aquests joves emigrants tinguin l'opció de tornar. I és per aconseguir aquesta fita que fan falta reformes d'importància, particularment l'adequació del sistema educatiu al productiu, i viceversa; la valoració per les empreses dels seus treballadors joves com a força motriu de la nostra societat i la millora dels processos de formació permanent.

Com veu el lector, no he anomenat la tan recordada reforma de la normativa laboral, ja que no és la nostra legislació de treball la que explica la principal afectació de la crisi en la nostra economia sinó més aviat la nostra estructura productiva, però aquesta afirmació mereixeria un altre escrit.