No hauria pensat mai haver de sortir a defensar una televisió tan repugnant i de tan ínfima categoria -artística i moral- com Tele 5. Però en la incultura i l'estultícia hi ha sempre un substrat més baix, i es veu que l'ocupen catalanistes. Els atacs que està rebent Tele 5 a Catalunya perquè un personatge de ficció va gosar parlar malament dels catalans no només demostren una total falta de sentit de l'humor sinó una cosa molt pitjor: en aquest país hi ha més gent de la que ens pensem que confon ficció i realitat. Això, que ja el Quixot va mostrar que és perillós, té difícil solució en uns moments en els quals les retallades sanitàries afecten també la psiquiatria.
El personatge de Mauricio -a la sèrie Aida- és un esperpent en si mateix. És ficció. És la caricatura duta fins a l'extrem de l'espanyol fatxa, que tan bon punt denigra els immigrants o els homosexuals, com qualsevol dia es lamentarà que hi hagi més nens que es diguin Mohamed que Jorge. Aquest -insisteixo- personatge de ficció, una mena de Martínez el facha televisiu, va fer el següent comentari sobre un nadó abandonat: "Imagínate que se lo queda cualquier indeseable; o peor aún, un catalán". A força catalans -inclosos diaris i ràdios- els ha ofès profundament que la caricatura d'un fatxa es comporti com a tal. Resulta que és un atemptat a la nostra dignitat. El debat absurd i ridícul que s'ha endegat -condemnar el que diu un personatge de ficció és, a més d'hilarant, posar-se al nivell dels nazis i d'algunes teocràcies- costa imaginar-lo en cap altre lloc del món. O a Catalunya tenim un acusat complex d'inferioritat o, senzillament, som curts de gambals.
De debò que, veient el personal que hi corre, cada cop em fa més por una Catalunya independent. Si ser català significa no tenir cap sentit de l'humor i alçar-se en armes metafòriques -de moment...- quan algú fa un acudit, que m'expliquin a quina finestreta haig d'anar a presentar la dimissió.
