Quan el Sindicat de Metges de Catalunya va dur a terme, la primavera de 2006, fins a tres vagues no per protestar per retallades salarials, sinó per exigir millores retributives, l'actual conseller d'Interior, Felip Puig, aleshores a l'oposició, va defensar que calia "mimar" el col·lectiu mèdic perquè entenia, encertadament, que el servei que presta és un dels pilars de l'Estat del Benestar. Cinc anys després, CiU ha tornat a governar i el seu portaveu, Francesc Homs, ha acusat aquesta setmana els metges de plantejar reivindicacions salarials "impossibles". A banda de la contradicció amb aquelles declaracions de Felip Puig, que exercia de portaveu parlamentari de CiU, les acusacions d'Homs no són el millor camí per apaivagar la conflictivitat. Els metges tenen tot el dret del món a defensar la qualitat assistencial del sistema de salut i a protestar per unes disminucions salarials molt concretes que només afecten el seu sector i no d'altres de l'administració pública. El cert és que les dràstiques retallades imposades per la Conselleria de Salut han tensionat fins a extrems desconeguts l'ambient a la sanitat catalana. Ara, l'ICS ha rebaixat les seves pretensions inicials d'estalviar 45 milions d'euros sobre les nòmines dels 40.000 sanitaris de la seva plantilla i aquesta podria ser una primera via d'entesa. Hi ha un segon problema: la desunió sindical. La vaga només l'ha convocada el Sindicat de Metges. La resta de forces sindicals s'hi oposa en considerar que l'aturada no és la millor solució i que dispararà les llistes d'espera amb el lògic perjudici d'uns usuaris que ja estan patint les retallades. El Govern ha de quadrar el pressupost -també és cert que té d'altres alternatives fora de l'àmbit sanitari- i els sanitaris defensen legítimament tant els seus drets com la garantia de qualitat del sistema. Per això, cal fer esforços per evitar la vaga.
