Cartes al director

Anna Oliveras Paré. (Girona)

S'acosten les eleccions. No unes qualssevol. S'acosten les eleccions del 20-N. Estem en un món on la gent té la fortuna de respirar i experimentar canvis en la pròpia pell o en la societat. I sovint els canvis resulten més favorables a uns que a d'altres. Potser als optimistes, potser tan sols als promotors de la idea. Però en molts casos, una majoria atorga un poder a un líder perquè actuï segons l'estipulat en una campanya electoral. Cal sumar els indecisos, que s'espera que votin per convicció; i els desenfadats, que no voten i afavoreixen el partit guanyador. En qualsevol cas, la democràcia és un dret, i ara que sembla que les lleis -tan hermètiques temps enrere- poden canviar-se amb certa facilitat, cal que siguem conscients que un bon polític no és el que promet afavorir un col·lectiu per menystenir-ne un altre, ni tampoc el que proposa la privatització de serveis com a únic mitjà per aconseguir estabilitat econòmica, ni el que mira pel seu bé; sinó el que realment pot fer quelcom pel poble. Perquè el que se'n surt en moments difícils -crítics per a molts- és aquell que destaca i que algú, ni que sigui el seu fill/a, el considerarà un dia no molt llunyà el seu heroi. Potser aquella frase que diu que l'important és posar el granet de sorra es podria traduir en doblegar aquell paperet i inserir-lo dins l'urna. Només potser.

Les intencions del PP i del PSOE

Jordi Vidal Bernades. (Palafrugell)

No em va agradar que el missatge del Sr. Rubalcaba no s'hagués entès durant el debat electoral. Després de veure com una vegada més el Sr. Rajoy no va donar cap explicació ni tan sols cap raonament a les preguntes del Sr. Rubalcaba, vull donar les gràcies a la generositat del candidat del PSOE al presentar-se a unes eleccions nacionals sense baixar els braços, i sense deixar d'explicar el perquè i cedint el seu temps televisiu a desemmascarar el que ja és evident. Rajoy no estava quan li van preparar el seu programa electoral i durant el debat va demanar el vot a aquells ciutadans que es comporten com a autòmats davant les urnes. A més va demostrar que poc o res li importa el que es digui per escrit sinó el que s'espera que faci per ells. Vull donar-li les gràcies al Sr. Rubalcaba per arrencar-li al Sr. Rajoy algunes de les paraules a tenir en compte si guanya les eleccions. Com sempre, anirem molt malament si guanya les eleccions un partit que ni tan sols s'ha llegit el seu propi programa electoral.

Hi ha crisi?

Anna M. Picas Genís. (La Jonquera)

Estem en plena campanya electoral i a punt de treure'ns de la zona "euro". Tots els partits desembutxaquen més del que tenen, després et parlen d'estalvi. Els milions d'euros que costa la campanya al govern i tota la despe?sa de la fanfàrria dels mítings, desplaçaments, sopars de duro, debats i cara a cara és un pressupost prou fort que podria ajudar a pal·liar el deute en què estem immersos. On és l'estalvi? Això és predicar amb l'exemple? O és que són més fàcils les "retallades"? Cada un té prou clar a qui ha de votar o no votar. No necessitem que ens facin l'article. De promeses i xarlatans de fira ja estem escaldats. Si s'ha d'arribar en un assenyat govern de consens, estalviem-nos temps i despeses.

Per un vot s'hi val tot; desqualificacions personals i ideològiques, grotesques, que a voltes ratllen el jutjat de guàrdia. Sort que l'últim dia sortiran somrients tots els caps de llistes junts per fer-se la foto de conjunt. Esdeveniment que em recorda a una obra de teatre de titelles: Tots s'esbatussaven i al final tots s'abraçaven. Deu ser perquè els putxinel·lis sempre han estat democràtiques bones ?persones.

La mamella catalana

Enric Carcereny Beltran. (Lloret de Mar)

No sempre la vida et dóna una nova oportunitat. En les passades eleccions municipals, ja vaig dir que tindríem altres oportunitats per votar una opció independent. Ara estem a prop d'una nova. Hi ha una plataforma independentista. Llàstima que no se'n faci una altra a tot Espanya de caire republicà. Algú pot dubtar de la quantitat d'enganys per part del partit de la caverna i del ribot? N'hi ha tants que arriba a fer fàstic recordar-los. Els que voten aquests partits semblen criatures que s'ho creuen tot. La ministra del ribot ens vol fer creure que el pacte fiscal pot ser possible fent-lo federal, o sigui, "cafè per a tots". Els de la caverna diuen, sense cap dubte, que només l'estat pot recaptar tots els impostos. O sigui que està tot molt clar, que aquest camí és perdre el temps o fer volar coloms. Encara que com que Catalunya és un estat, de fet ens dóna la raó. Tots plegats es veuen tan perduts que ja només pensen a bombardejar-nos, perquè la independència és imparable, encara que pot ser que a Euskadi li arribi abans.

La llet de la mamella catalana s'està acabant juntament amb la paciència. Ens en queda poca i la necessitem per tots els que treballen a Catalunya i per als nostres fills, vinguin del nord o del sud, de terra endins o de mar enllà.