Aquest proper divendres s'acaba l'espectacle de titelles o putxinel·lis que, si fa no fot, s'ha representat durant tota la campanya per a les eleccions generals.

Seguirà una jornada de reflexió i l'endemà s'ompliran les urnes de vots devots. Durant quinze dies, els candidats s'hauran esforçat a escampar meravelloses propostes que deixen indiferent un munt de gent decebuda, resignada, frustrada, amoïnada, emprenyada, irritada, indignada, revolucionada, acoquinada, acovardida, espantada, desesperançada, desorientada, desconcertada, esmaperduda, descontenta, desafecta, insatisfeta... De fet, no n'hi ha per menys després de contemplar, dia rere dia, els candidats comportar-se com uns ninots d'un guinyol gegantí, emparats pels seus fidels seguidors.

En aquest teatre de titelles rarament s'hi poden trobar polítics que copsin els problemes reals de la gent sinó que tots parlen, s'expressen i discuteixen amb rigidesa hieràtica.

Al llarg de dues setmanes, tots ells han seguit el full de ruta, indiferents i insensibles al que els envolta, a collibè dels seus assessors d'imatge i dels consells àulics d'experts en màrqueting. No és estrany, doncs, que després de tantes exhibicions inútils, els espectadors es mantinguin a distància, entre la rialla i la tírria, sense experimentar cap simpatia per uns personatges caricaturescs que trasllueixen un efecte còmic avalat pel ridícul.

Malgrat tot, seran les persones les que decidiran amb el seu vot a un partit, amb el vot en blanc o abstenint-se, si governa la dreta reaccionària o l'esquerra reformista, ambdues presoneres, però, dels mandats dels mercats financers. És a dir, mani qui mani, són els poderosos titellaires qui mouen els fils de les marionetes.

Aleshores, què s'ha de fer? En primer lloc, els desencantats d'esquerres haurien de recordar que l'abstenció, majoritàriament, afavoreix la dreta. En segon lloc, tampoc es pot oblidar que el PP és partidari de retallar serveis essencials com ja ho està fent CiU a Catalunya. En tercer lloc, el càstig al PSC-PSOE, per la seva política neoliberal imposada per la Unió Europea, provocarà la dispersió del vot d'esquerres si es vota els criptocomunistes d'IU (a Catalunya, amb les sigles d'IC Verds i EUiA). Per què l'Entesa pel progrés de Catalunya es presenta només pel Senat i no pel Congrés ni a la resta de l'Estat?

Ara bé, tot i que les enquestes augurin un triomf espaterrant de les dretes, cal espolsar-se el desànim, no quedar-se a casa i votar. D'un en un, els vots sumen milers i poden impedir que la desfeta anunciada d'uns no sigui tan clamorosa i la victòria dels altres no sigui tan aclaparadora.