Un dels principals símptomes de la greu crisi econòmica que es viu en la nostra ciutat són els cada dia més nombrosos locals, botigues, etc., que porten a la façana els cartells breus d'"En venda" o "Es lloga". Recordem que a Girona hi ha més de 70.000 edificis i uns 58.000 locals als baixos.

Començarem pels baixos del nostre propi edifici del carrer Calderers, on tenim el nostre estudi. Des de fa més de 10 anys que varen tancar la botiga de marcs, sala d'exposicions fundada per l'amic Hugues, exgerent de les empreses de fustes, pintures Cosme Domingo, s'ofereix aquest esplèndid local, amb diversos voltants de pedra, estil Fontana d'Or i no sabem si el problema és el preu -al principi 700.000 pessetes mensualsÉ. És evident que estan baixant i encara han de baixar més els preus. Els que hi entenen ens diuen que els preus dels lloguers dels locals, més les contribucions municipals i estatals, fan que ben pocs emprenedors s'atreveixin a obrir i mantenir negocis, botigues, que no en fan ni per al manteniment de les despeses mensuals. Un cop més, gràcies que sóc un transeünt que va a peu per tot Girona, Salt, camí dels súpers, biblioteques, escoles, cada dia per tots els carrers gironins hi ha més cartells d'"En venda" o "Se alquila", que també n'hi ha molts escrits en castellà. Ah!, a les altures dels edificis també veiem una multitud de pisos buits que es volen vendre o llogar. N'hi ha de tot i més en els barris més cèntrics. Per cert, s'acaba de publicar un estudi que xifra en uns 1.270 els pisos buits a la ciutat de Girona.

Un altre dels llocs on els locals pleguen veles contínuament és pràcticament tot el llarguíssim carrer del Carme. Un dels pitjors carrers comercials gironins. I molt més des de la construcció de l'Hipercor o l'Espai Gironès, on es pot anar en cotxe. Els petits comerços gironins, inclosa la Rambla i en especial Santa Clara, ens fa por que no esdevinguin un carrer fantasma com el carrer Ciutadans o el de la Barca, on en cada dos edificis hi havia una botiga de comestibles, bar, restaurant, oficina bancària i més d'una barberia, merceria, sabateria, perruqueria, sastreria, etc... Un altre dels carrers, millor avinguda de Jaume I inclosa la plaça Marquès de Camps, no són gens comercials, o la ronda Ferran PuigÉ Fan pena les tres o quatre parades del petit mercat del peix, fruita, carnisseries, sembla que pot acabar com el ja enderrocat mercadillo de Santa Eugènia.

Per compensar-ho s'obriran alguns nous locals de botigues de xinesos que estan tancant molts dels seus populars restaurants, s'obren també petits locutoris per telefonar dels immigrans marroquins o llatinoamericans, en direcció en la frontissa de la rodona hi ha alguns petits bars, fleques, verduleries, etc. d'immigrants. També les antigues petites oficines bancàries, per culpa de les grans fusions, han tancat locals importants que avui també es lloguen o estan a la venda.

Seguim passejant amunt i avall de Girona i Salt, i més i més locals de totes les dimensions s'ofereixen, però on són els anomenats emprenedors per llogar-los si els bancs i caixes estan en crisi i a punt de fallida, com tot el sistema productiu capitalista, que primer unifica la indústria en poques marques multinacionalsÉ Després la bogeria de la construcció de vivendes, la majoria de les oficines de lloguer i venda de pisos han tancat, moltes han passat a petites agències de viatges, informàtics, botiguetes de productes macrobiòtics, etc.

El que evidencia un altre símptoma de la crisi és veure en la premsa l'enorme quantitat d'anuncis eròtics de cases de meuques en pisos moblats, dins i fora de la ciutat; les classes particulars de llicenciats a l'atur, i la gran quantitat d'astròlegs, tarotistes, xamans, curanderos de tota mena, cambrers, cuidadors de malalts i nens i passejadors de vells, gossos, etc.