Hi ha empresaris que ja ho diuen obertament: molts treballadors han deixat de queixar-se. La situació és tan complicada en el present i l'horitzó del futur s'albira tan fosc que fins i tot els sindicats i els empleats més conscienciats han renunciat a les reivindicacions.

Els elements més moderats disculpen la patronal perquè, a parer seu, també està portant a terme sacrificis. El personal accedeix a treballar més hores pels mateixos diners que abans. O bé a assumir noves tasques sense que aquest canvi tampoc es tradueixi en un increment salarial. O potser a cobrar menys a canvi d'evitar acomiadaments. En determinats sectors, semblava inicialment que la crisi podria tenir un cert efecte positiu. Així, es pensava que la recessió ajudaria a sanejar indústries inflades, amb un volum de treballadors excessiu i uns sous superiors als que dictava la lògica industrial. No obstant això, aquell moment va quedar enrere fa mesos.

La sensació que predomina avui és la por, la qual aboca a una submissió fàcil d'entendre, però difícil de vèncer a mitjà termini. Costa tant conquerir drets laborals en comparació amb la lleugeresa amb què es perden...