El BOE va publicar dijous passat el text del Reial decret 1620/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar. Segons estipula la disposició final tercera, la norma va entrar en vigor l'endemà, si bé tindrà efectes a partir de l'1 de gener de 2012. El nou marc legal és més garantista que l'aprovat fa més de 25 anys, una cosa que, d'altra banda, no ha d'estranyar si es parteix que el marc normatiu que deixarà d'aplicar-se a partir de l'any vinent era un mínim intent d'acostar la vida laboral de les persones treballadores a la llar familiar al de les restants persones que estaven al mercat de treball.

El RD 1620/ 2011 és substancialment semblant al text de l'esborrany de RD del mes de juny. S'hi introdueix una modificació rellevant i que posa de manifest que encara queda camí per recórrer per "reconèixer" el caràcter regular i ordinari d'aquesta activitat que proporciona feina a tantes persones, ja sigui de manera regular o irregular, i amb una important presència femenina, autòctona i estrangera (un treball, per cert, en el qual al voltant del 50 % de la població ocupada treballa a temps parcial segons les dades de l'Enquesta de Població Activa del tercer trimestre d'aquest any): la reducció de les indemnitzacions a percebre en cas d'acomiadament disciplinari o per extinció contractual per desistiment del treballador. També és interessant el canvi operat en el text final sobre la possible limitació dels temps de presència de l'empleat de la llar a disposició de l'ocupador. Igualment, el text definitivament aprovat també adequa alguns preceptes del projecte de RD per encaixar-los millor en la normativa generalment aplicable al conjunt dels treballadors, i posa força èmfasi en la tasca administrativa que haurà de fer el Ministeri de Treball i Immigració per facilitar i posar a disposició de les parts tota la documentació necessària per a l'efectiva posada en marxa de la norma (sembla lògic per les característiques específiques del subjecte ocupador). En fi, en la introducció hi ha algunes referències concretes i específiques a la problemàtica de gènere d'aquesta relació laboral especial, en la qual certament la presència femenina és quantitativament aclaparadora.

La reforma té estreta relació amb l'operada en matèria de protecció social (a més, incorpora conceptes i definicions recollides en la normativa de la Seguretat Social des de fa molts anys), que pretenen acostar la regulació d'aquest personal a la relació comuna o general d'aplicació a la gran majoria de treballadors, i que s'aborden, segons s'afirma en la introducció del RD 1620/2011, "amb una perspectiva que pretén conjugar el manteniment de les diferències, allà on aquestes troben una justificació objectiva i raonable, amb la reducció o eliminació d'aquelles, quan es comprengui que la seva raó de ser ja no troba per més temps motiu", i que té per principal finalitat la "dignificació" de les condicions de treball dels treballadors domèstics, encara que més exacte és parlar de treballadores ja que, tal com s'exposa en la introducció de la norma, "les dades disponibles mostren una distribució que inclou majoritàriament dones en percentatges pròxims al 94%, i el 6% restant, a homes".

La reforma del RD 1620/2011 incorpora una modificació substancial, ja que desapareix el contracte anual no causal i la possible contractació temporal que vulgui efectuar-se pel subjecte ocupador s'haurà de subjectar a les regles generals de l'article 15 de la LET. En efecte, l'article 6 disposa que el contracte podrà celebrar-se per temps indefinit o per una durada determinada, "en els termes previstos en l'Estatut dels treballadors i les seves normes de desenvolupament", amb el manteniment de la possibilitat de concertació d'un període de prova la durada del qual es fixa en dos mesos. En coherència amb allò disposat a l'article 8.2 de la Llei de l'Estatut dels treballadors, "en tot cas, constaran per escrit els contractes de durada determinada la durada dels quals sigui igual o superior a quatre setmanes". En cas d'inexistència de pacte escrit el contracte es presumirà celebrat per temps indefinit i a jornada completa quan la seva durada sigui superior a quatre setmanes, amb la mateixa presumpció que regeix en la normativa comuna, és a dir "llevat de prova en contrari que acrediti la naturalesa temporal o el caràcter a temps parcial dels serveis".

La reforma introdueix diverses modificacions d'interès, sent dues d'elles la percepció en metàl·lic, almenys, del salari mínim interprofessional i l'equiparació del percentatge de retribució en espècie amb la resta de treballadors i que s'ha fixat en el 30% des de l'entrada en vigor de la Llei 35/2010 de 17 de setembre, sobre mesures urgents de reforma del mercat de treball, havent de posar el MTIN a disposició dels ocupadors models de rebuts de salaris per al compliment de la norma en aquest punt. A més, quant a la forma de documentar el pagament del salari, el RD es remet en primer lloc a la forma que acordin les parts, per concretar el "rebut individual i justificatiu del pagament del mateix", i només en defecte d'absència de pacte serà d'aplicació la normativa general recollida a l'article 29. 1 de la LET.

Per fi, el nou text legal serà d'aplicació als contractes vigents a partir de la seva entrada en vigor (insisteixo que l'entrada en vigor és el 18 de novembre, mentre que la norma té efectes a partir de l'1 de gener de 2012), si bé hi ha una important excepció, ja que la nova quantia de la indemnització per lliure desistiment empresarial només serà d'aplicació "als contractes que es concertin a partir de l'entrada en vigor d'aquest Reial decret". A més, es concedeix un termini amplíssim, d'un any, perquè el subjecte ocupador pugui formalitzar els contractes de treball que ja estiguessin vigents en l'actualitat, i per facilitar la informació abans citada al treballador sobre les seves condicions contractuals.