Decepció o garrepes
Lourdes Sánchez Xargayó. (Girona)
Com cada divendres, entro a comprar al Mercadona (empresa valenciana). El primer que miro és si veig els contenidors de recollida d´aliments per al Banc dels Aliments (estem a dia 25). No en veig cap, pregunto a una de les caixeres si fan recollida d´aliments. Em mira, i com si parlés «xinès» diu... «alimentos»? Penso que no en té ni fava del què li dic! Decebuda, vaig al Bon Preu. Penso, és una empresa catalana, segur que la fan (la recollida). No veig cap contenidor i faig la mateixa pregunta a una caixera. Altra cop, com si parlés «xinès». Crida l´encarregada però jo li dic que no cal, que ja veig que no. Vaig a un altre super, l´Schlecker (tot el mateix dia). Pregunto, i em diuen que no. Per fi una persona que sap de què li parlo. Desisteixo.
Senyors comerciants, propietaris de grans superfícies, potser col·laboren però ho dubto. No només importa el negoci de poder «recollir» cada dia les caixes. Estic decebuda.
Copagament
sense picaresca
joan janoher i sadurni. forallac.
Aquest enunciat és per suggerir la fórmula i manera de portar-ho a terme. Estem parlant els últims mesos de com compensar les despeses multimilionàries del cost de l´atenció mèdica i farmacèutica, que sobrepassa els límits dels pressupostos de la Generalitat. Cal cercar, doncs, una fórmula que ajudi el país per minvar aquests i comprometre tota la societat en el reconeixement del greu problema existent, en un compromís en el qual tots els usuaris som responsables i ens haurem de rascar la butxaca per rebre les atencions.
És necessari, per tant, trobar la manera de poder donar-los suport per afrontar els costos del servei, de la mateixa manera com estan fent altres països de la Comunitat i només s´escau trobar el mitjà de col·laborar per evitar ferir les sensibilitats dels que ho necessitem. Crec que seria bo per a l´administració, i que tothom ho entendria, que ens plantegéssim la possibilitat encertada d´un copagament mitjançant la venda de segells diferenciats per a cada servei que féssim a les nostres consultes.
No és cap idea descabellada, més aviat tot al contrari: seria la fórmula més dissuasiva, com entenedora, per recaptar uns ingressos vitals per evitar les retallades sanitàries i el comiat de tants professionals. Els segells en qüestió podrien molt bé vendre´s a les administracions o en expenedors com Correus, Loteries i estancs, entre altres, amb la qual cosa s´evitaria la picaresca de qui ho hauria de cobrar: seria un compromís únic i la recaptació seguiria el mateix procés i control d´un segell de correus. Diferenciat, aquest, per al copagament!
Idea per sortir de la crisi
Josep Boix Soler. (Girona)
La primera mesura seria que l´estat per llei obligués les empreses a apujar el sou en un 15% a tota l´escala de treballadors; aquest 15% quedaria retingut per l´empresa en la qual treballen per poder fer inversions a l´empresa. Partint de la base d´un sou de 800 euros, el 15% són 120 euros, per 14 pagues dóna 1.680 euros, si multipliquem 1680 euros/any per 16.000.000 de treballadors actuals ens dóna 26.880.000.000 euros/any , multiplicat per 38 anys laborals d´un treballador mitjà dóna 1.021.440.000.000 euros. Crec que aquesta quantitat de diners seria capaç de resoldre qualsevol crisi estructural i financera, com són els interessos que ens imposen les primes de risc i assegurar al treballador el seu lloc laboral fins a arribar a la jubilació. Una vegada jubilat cobraria els euros que havia deixat a la seva empresa perquè els gestionés en inversions en la mateixa empresa; en una paraula, els treballadors ajudarien les empreses a autofinançar-se, això els evitaria d´anar als bancs a sol·licitar un prestec. A les empreses multinacionals, per exemple Telefónica, els podria interesar? Crec que sí, ja que disposarien de molts diners per invertir a la mateixa empresa.
Una pancarta barroera, miserable i manipuladora
Fina Rodríguez Ruiz. (Sarrià de Ter)
Només un miserable és capaç de manipular xifres de víctimes de violència de gènere per fer-les dependre de la crisi i les retallades consegüents. La resta de persones que li van donar suport només són gent enganyada, carregades de bona fe contra la xacra que significa el degoteig de dones assassinades. Com que CCOO va impulsar la protesta i la pancarta, caldrà atribuir a aquest sindicat , tan rigorós altres vegades, la misèria moral del text que no deixa de ser un ús de les víctimes per aconseguir contextualitzar falaçment una situació econòmica i social ben penosa.
Si agafem l´any 1997 com l´últim de la bonança econòmica, la xifra de víctimes de la violència de gènere és superior al que portem de 2011. I si parlem de Girona, tenim molt recent que una de les últimes dones assassinades va ser en el context d´una llar en la qual no mancaven diners, ben al contrari.
Ja n´hi ha prou d´una manipulació tan barroera i tan miserable. Exigeixo a CCOO que demani disculpes a la gent que va mobilitzar sota aquesta pancarta i aparti el redactor, aprenent de bruixot, d´aquesta feina.
Prioritats?
M. Carmen Blanco Alvarez. (Bescanó)
Fa un mes van decidir-se a treure la paga de Nadal de 350 alts càrrecs, per finament dir que ho faran l´any que ve (ja ho veurem, ha ha). Tanmateix si es traguessin les pensions als exministres i alts càrrecs, que des de fa 30 anys cobren pensions astronòmiques, i esperessin a cobrar fins als 65 com tot treballador, també ens estalviaríem uns quants milionets. La classe política hauria de fer un màster per apendre a ser honrats, honestos i justos amb qui paga els seus sous. El dia 22 de novembre torna el sr. Mas a anunciar una nova retallada de sous als funcionaris, un increment de les taxes universitàries, apujar el cànon de l´aigua i aprovar el copagamnet de medicaments. Em pregunto: i ells, es tornen a abaixar els sous o es trauran la paga de Nadal per un parell d´anys? I ens demana corresponsabilitat. I ells? Com sempre, opressors i oprimits, el món no ha canviat gens.
