Mifas, constituïda el desembre de 1979, és una de tantes entitats impulsades des de la societat civil per atendre necessitats socials que en aquells anys unes incipients institucions democràtiques encara no prestaven. Els objectius inicials eren eliminar les barreres arquitectòniques i promoure la integració a la societat de les persones amb minusvalideses físiques, sobretot en el camp laboral. Mifas va anar creixent paral·lelament a l'augment de la sensibilitat de la societat i de les pròpies institucions vers uns col·lectius als quals fa més de tres dècades se'ls podia considerar com a marginats.

La mateixa administració pública, amb la progressiva implantació de l'Estat del Benestar, va començar a cooperar amb aquestes entitats perquè poguessin desenvolupar una impagable feina d'integració social. Així, Mifas gestiona en l'actualitat un centre ocupacional a Riudellots, una residència a Girona, un centre de dia i de recursos a Vilafant, administra tres centres especials de treball propis i un de participat dedicats a la gestió d'aparcaments i zones blaves, pintura vial, copisteria, etcètera. I el que és més important: dóna feina a més de tres -centes persones i organitza activitats associatives i d'integració per a minusvàlids físics.

Aquest any, el Govern català ha reduït en un 30% els ajuts per treballador. Això posa en perill el model laboral creat per Mifas i l'assistència a persones amb discapacitat ingressades en una residència. És cert, com va dir dissabte Artur Mas, que "res tornarà a ser exactament com ho havíem conegut abans", però hi ha determinades prestacions que no s'haurien de posar en en el sac comú de les retallades. També estaria bé que tots els partits i sindicats que han protestat per l'intent de retallar els privilegis de què gaudeixen a TV3 es preocupessin, encara que només sigui una mica, pel futur d'entitats com Mifas, imprescindibles per mantenir una societat cohesionada.