Segons el codi civil, les normes jurídiques s'han d'interpretar segons el sentit propi de les paraules i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, i l'equitat ha de ponderar-se en l'aplicació de les normes. Son mandats i orientacions que haurien de presidir la reflexió i les decisions judicials de qualsevol jurisdicció, si el que es pretén és fer justícia i donar solució justa als problemes que es plantegen davant els tribunals. L'aplicació literal de les normes i les lleis, aïllades del context social on s'apliquen i independentment de les circumstàncies concurrents, poden portar a greus injustícies i a un mecanicisme que convertiria el jutge en un robot. Sortosament, hi ha jutges i magistrats que lluny d'aplicar mimèticament una norma sobre dades suposadament objectives, per compromís amb la sagrada funció de fer justícia, reflexionen, valoren, analitzen i decideixen amb valentia, anant més enllà de les simples formalitats, tot i respectar el principi de legalitat al qual estan sotmesos.

Pel que fa a temes relacionats amb el drama social de la pèrdua de l'habitatge, que afecta milers de ciutadans i famílies, tant pel problema de les hipoteques com pel dels desnonaments exprés, son molts els ciutadans que veuen com el dret a l'habitatge es debilita i esdevé ineficaç a causa d'una legislació socialment regressiva, malgrat la proclama constitucional que tots els espanyols tenim dret a un habitatge digne i adequat. La manca d'una legislació expressa que empari aquest dret constitucional, recollit també en el nostre Estatut vigent, i la deficient i insuficient política d'habitatge de les administracions públiques fa ineficaç aquest dret, que amb la crisi econòmica i de valors que patim aboca a la desesperança i la desprotecció a molts dels nostres conciutadans. Bancs i especuladors, gràcies a la bombolla immobiliària, havien obtingut beneficis desmesurats i malgrat ser responsables principals de la crisi immobiliària actual han derivat les conseqüències més greus sobre els més dèbils, els hipotecats, com sempre sol succeir.

I aquí entra en joc el paper dels tribunals i l'aplicació i interpretació que fan de les normes jurídiques. No es pot esperar justícia de cap tribunal si les persones que el presideixen es limiten a les simples formalitats legals i a la literalitat de les normes, desentenent-se de la realitat social, dels principis generals del dret i de l'equitat. Si els jutges no assumeixen la responsabilitat d'analitzar i valorar totes les circumstàncies concurrents en qualsevol problema que s'ofereix a la seva consideració, si no són persones compromeses amb l'objectiu de fer justícia, i si tant els fa conèixer o arribar a la veritat material, limitant-se a aplicar mecànicament les formalitats legals, cal dir que per a aquesta operació sobren les persones, i segurament la faria molt millor un simple robot. I quan està en joc el dret a l'habitatge no necessitem robots, sinó jutges íntegres i honestos, que en la interpretació de les normes tinguin en consideració a més de la les paraules de la llei, la realitat social d'avui dia i l'equitat.