Quan el visitant passeja per la plaça Catalunya de Girona i observa el pi majestuós de 17 metres, il·luminat, per un instant petit, molt petit, viatja al Rockefeller Center, el rovell de l'ou de Manhattan, que, per Nadal, amb pi inclòs, esdevé encara més l'epicentre planetari; i bada la boca mentre, un cop s'ha fet fosc, es deixa abduir pels ostentosos cercles de llum que sobrevolen la plaça del Vi, a imatge i semblança de la nau extraterrestre de l'ET.

Destinar 200.000 euros a l'enllumenat nadalenc té un sentit, es veu: ajudar Girona a superar la fotuda crisi. I, de passada, l'Ajuntament corregeix "una injustícia i un dèficit històric" perpetrats contra el sector del comerç, sosté l'alcalde, Carles Puigdemont, al Diari de Girona (3-12-2011).

Una altra injustícia, no corregida: Fa uns mesos, Càrites Diocessana explicava que al llarg del 2010 van atendre 9.400 persones que no podien pagar el lloguer ni el menjar; un 38% més que l'any passat, i davant d'això el secretari general de l'entitat a Girona, Martí Batllori, no podia fer més que desitjar que els nous ajuntaments "prioritzessin les polítiques socials" (El Mundo, 20-06-2011).

Un altre dèficit, tampoc corregit, que va camí de ser històric en la capital de l'onanisme estadístic: Fa pocs dies, el periodista David Jiménez relatava en aquestes pàgines que en alguns contenidors d'escombraries comencen a ser habituals les cues de veïns que, amb greus problemes per arribar a final de mes, desesperats, hi busquen tot allò que llencen alguns supermercats.

Invertir en lluminària és anar contracorrent, és plantar cara a la recessió d'una altra manera: amb vehemència i orgull, dues actituds molt gironines. Sí, ara podem passejar pels carrers mirant al cel, amb la boca oberta i sense haver de veure les desgràcies que passen al costat de casa. Bones Festes.