Els municipis turístics, segons l'article 72 de Llei Municipal de Catalunya d'abril de 1987, podien establir tributs o recàrrecs específics per gravar l'estada de turistes en allotjaments.

Aquesta disposició, derogada per la Llei de turisme de Catalunya de juny de 2002, va ser substituïda per l'article 20 que ometia tota menció al gravamen sobre pernoctacions.

En la sessió del Parlament de Catalunya del 15 de maig de 2002, la diputada per CiU, Trinitat Neras, ponent de la llei de turisme, contestava al senyor Lopez Bulla del grup d'ICV el següent: "I si s'apliqués l'ecotaxa, o la taxa de séjour, com vostè indicava, seria totalment discriminatòria, però, és més, la taxa s'ha de pactar abans amb el sector, que en definitiva és qui l'ha d'aplicar en darrer terme". Una posició clara, oi?

Doncs el conte no acaba aquí. En la sessió plenària del Congrés dels Diputats del dimarts 27 de maig de 2003 es va debatre una proposició de llei, presentada pel diputat Puigcercós d'ERC, per crear un impost sobre pernoctacions en allotjaments amb la finalitat de millorar el finançament dels municipis turístics.

El diputat Sánchez Llibre (CiU) va avançar que el seu grup votaria "rotundament i contundentment no" i va oferir un argument d'antologia: "Si una comunitat autònoma pogués aplicar la taxa de pernoctació d'un euro per dia i per turista, tenint en compte que el benefici abans d'impostos d'una indústria turística... pot estar entre quatre o cinc euros de benefici brut... amb aquesta imposició es perjudicaria el seu compte d'explotació en una quantia que oscil·laria entre un 25 i un 35 per cent". La defensa aferrissada dels hotelers servia per rebutjar un impost per als municipis turístics i també una possible taxa autonòmica.

Ara bé, on CiU va dir blanc, ara diu negre! El mateix Artur Mas va anunciar que la "taxa turística" és seva! I que s'aplicarà. Tot seguit, el conseller Mena va esclarir que servirà per promocionar la marca turística Catalunya. Mentrestant l'actitud dels afectats oscil·la entre el recel i el rebuig. En època de crisi, els comptes del sector hoteler són pròspers?

Serà una taxa que, per llei, s'ha de dedicar a una finalitat o serà un impost que és un tribut sense contrapartida? Sia el que sia, el president busca calés per als seus pressupostos i deixa amb un pam de nas els municipis turístics, que s'hauran de conformar amb les engrunes.

Segurament s'obligarà els ajuntaments a recaptar el tribut per servir-lo en safata a la Generalitat, com passa amb el cànon de l'aigua i el cànon de residus.

Quina jugada! Escac al municipi turístic? Sense cap mena de dubte!