La deriva del Govern català és preocupant. Ja no cola l'enemic extern culpable de tot. No és Espanya qui és inflexible amb els funcionaris. Ni els grisos, sinó els Mossos, que carreguen contra una manifestació pacífica de 50 persones al claustre de la UdG. El Govern espanyol ha honorat les obligacions amb ajuntaments i Diputacions; ells, no. Però volen desviar l'atenció. Tergiversen i menteixen. I el país, les seves finances i la convivència empitjoren. El cas de la setmana són els 759 milions per infraestructures. D'engany i d'estafa del govern socialista ho qualifica el senyor Turull, defensor parlamentari dels saquejadors del Palau de la Música. Mentre el Govern català, tot despotricant del d'Espanya, li demana un crèdit ICO per pagar a final de mes. A aquestes alçades? Amb quina informació fan les previsions de tresoreria?
No sé si Espanya deu a la Generalitat més de 700 milions per infraestructures quan l'obra pública i la recaptació han caigut en picat. En tot cas, cal un conveni per concertar quina obra es fa i es paga. Ni s'ha acordat ni signat. Com tants que la Generalitat no ha signat amb els ajuntaments encara que per llei en tinguin dret. Com tants que ha signat la Generalitat i que no paga, ni ha pagat i ningú sap quan pagarà, posant en sèries dificultats ajuntaments i proveïdors. Tots els diners entren a la caixa única d'una Administració, però un conveni per pagar l'asfalt d'un carrer es cobra perquè s'ha asfaltat, no per atendre despeses corrents. Com tothom té clar.
La sensació és que no hi ha rumb. Que són incapaços. Si Artur Mas estima Catalunya, que tingui sentit d'Estat i obri les portes a un govern d'àmplia majoria, capaç d'enfortir-nos, d'explicar les coses i reclamar sacrificis equitatius i justos als ciutadans per superar aquesta situació. Abans que no sigui tard.
