Una treballadora, després d'un llarg procés de baixa, atesa la seva incapacitat i les limitacions físiques i psíquiques que presenta, aconsellada pels mateixos metges que l'han atès a la sanitat pública, tramita la sol·licitud d'invalidesa. Com sol ser habitual, amb la sol·licitud comença un calvari administratiu i judicial, un camí imprescindible i incert, amb la suposada revisió mèdica d'un organisme oficial, la posterior resolució administrativa denegatòria, la reclamació prèvia i la nova resposta-resolució negativa. Han transcorregut uns tres mesos. I presentada la demanda davant dels jutjats socials, el Jutjat assenyala la vista del judici a més d'un any vista. Mentrestant, la persona afectada, a qui se li ha denegat qualsevol grau d'invalidesa, restant a l'espera del judici, queda sense prestacions econòmiques de seguretat social i sense salari.
Tenint en compte la gravetat de la malaltia que pateix aquesta persona, la ingressen en un centre hospitalari, amb pronòstic preocupant. El marit m'ho comunica, i davant el greu problema de la lentitud judicial, li aconsello que tramiti una nova petició administrativa, i que hi adjunti els últims informes mèdics. I sortosament l'INSS es mostra receptiu, i davant les noves evidències reconeix a tal persona afecta d'invalidesa, amb dret a la corresponent pensió.
És un cas individualitzat, però representatiu d'una situació administrativa i judicial que afecta el conjunt de la societat. Davant d'aquest tipus de problemes ni podem restar en silenci, ni podem ser indiferents. Els problemes aliens, el dolor i la impotència de molts ciutadans davant les administracions o dels mateixos tribunals, ens han de moure i commoure, per tal de remoure el que calgui perquè les resolucions que s'adoptin ho siguin amb objectivitat i amb celeritat. El drama del retard dels processos judicials en temes com les invalideses, quan afecta persones realment impossibilitades per seguir treballant, no és admissible ni s'ha de consentir. Persones que queden en la completa desprotecció econòmica, quan no podent treballar se'ls denega administrativament la invalidesa, no és just que es vegin obligades a esperar de mig any a un any, o més, perquè judicialment es decideixi la seva situació.
Per humanitat, per justícia i pel dret fonamental que té la ciutadania a gaudir d'una bona administració, és imprescindible que s'adoptin les mesures necessàries perquè els problemes de les persones es resolguin en funció, no de criteris economicistes ni d'excuses burocràtiques, sinó amb objectivitat, celeritat i eficiència. Una justícia lenta no deixa de ser una injustícia més, que la societat no hauria d'acceptar com si fos irremeiable. Cal rebel·lar-se, cal preocupar-se i cal ocupar-se d'aquests problemes perquè es resolguin amb rapidesa. Seria un bon regal adient a les properes festes de Nadal, Reis i any nou, que des d'aquí felicito a tots els lectors.
