Cartes dels lectors

L´Ajuntament va aprovar adherir-se a l´Associació de Municipis per la Independència amb els vots de CiU, Esquerra, UPM, L´EST i el Coet, i el vot en contra del PP.

Andrés Navarrete (PP), des que es va formar l´organisme intern, s´ha oposat a les votacions en defensa de reinvdiacions que situïn Catalunya diferenciada i separada d´Espanya. Alcalde Jordi Cordón, com va poder admetre i ajuntar-se amb el PP, per formar equip de govern.

Al Baix Empordà, de 37 municipis, només n´hi ha dos que es van ajuntar amb el PP, Joan Giraut, Castell Plaja d´Aro i Jordi Cordón, Torroella de Montgrí, la meva opinió, és que vostès són una classe estranya de catalans i espero que aviat es descobreixi una vacuna per curar aquestes malalties.

Jordi Cordón, de tota manera, estic content per la seva decisió d´adherir-se a l´Associació de Municipis per la Independència.

Temps d´esperançaM. Àngels Pagès Calvet. ventalló.

Tot està a punt per tornar a cele­brar el Nadal, llums al carrer, pessebres, arbres ben ­guar­nits i... sobretot, gent atrafegada per trobar el regal que cagarà el tió a petits i a grans. Tot això és molt bonic, però no ens pot fer oblidar que tornarem a reviure el fet més important de la història de la humanitat. Tot un Déu que es fa com un de nosaltres, pren la nostra naturalesa per fer-se proper i el més important, ensenyar-nos el camí de la felicitat autèntica.

Una nova oportunitat per acostar-nos a la cova de Betlem, on hi ha Jesús, per demanar-li que ens ensenyi a estimar com ell ens estima, que ens eixampli el cor i ens tregui l´egoisme, que la seva llum guiï el nostre camí. També que ens ompli d´esperança per al nou any que estem a punt d´encetar, que la pau i la justícia es facin presents arreu del món.

Enguany podrem gaudir aquestes festes nadalenques d´una oferta ben àmplia de pessebres vivents. Aquesta tradició de representar el naixement de Jesús a través de personatges vius està molt arrelada a Catalunya. Val a dir que el de Castell d´Aro va ser una de les entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi l´abril passat per la continuïtat de més de cinquanta anys d´aquesta manifestació.

Participar-hi amb la família és una bona ocasió per fer-nos adonar que les nostres tradicions, que les nostres arrels cristianes, encara segueixen vives.

El temps dels notarisCARLES MARÍN ROURE. girona.

Em va sacsejar, encara que sense cap pe­na, la notícia apareguda fa pocs dies en aquest diari amb l´entrevista a un notari. Es referia al fet que aquest col·lectiu ha perdut un 40% de càrrega de treball com a conseqüència directa de la crisi econòmica. D´una banda, m´imagino que amb els anys de saturació laboral previs, hauran aprofitat per omplir les seves alforges. D´altra, i per experiència pròpia, veig que el temps d´espera en els seus luxosos bufets per a una simple signatura, ve a ser el mateix ara que abans. Dedueixo que el seu temps segueix valent molt i el dels altres mortals, molt poc, i en això res ha canviat.

A l´atencióde Joan Vergés GifraAgustÍ Casanova i Masferrer. girona.

Gràcies per la seva amabilitat en respon­dre al meu text en el qual feia referència a l´article que vostè va publicar sobre els fets ocorreguts a la UdG. No el vull entretenir massa, que el noto molt atrafegat, tot i així, li vull ressaltar que la seva frase: «Anava a dir que penso que la seva atenció és immerescuda, però no ho diré», és d´una consistència lògica i de sindèresi admirables. Igual enginy demostra quan es pregunta amb quin ull vaig llegir el seu article. Podria fer-li una pregunta a la seva pregunta, emperò no el vull pas gabiejar més. Atentament.

El silenci dels covardsenric Carcereny Beltran. LLORET DE MAR.

El passat divendres, 16 d´enguany, vaig ser convidat pel Sr. Santiago Ontañón a una conferència a la sala polivalent de l´edifici sociocultural de Lloret de Mar, i que algú va batejar com la «casa dels trons», a causa de la mala sonorització del´edifici en general, encara que en aquesta sala el so era correcte. Una vegada més, una inexplicable i faraònica inversió per uns defectes inadmissibles. El tema era sobre l´astronomia i els ovnis. Durant la conferència, una assistent va preguntar com era possible que els extraterrestres, que ja ens van visitar en temps quasi prehistòrics, no es van donar a conèixer a la nostra civilització. Aleshores vaig pensar en un acudit que havia llegit en un diari, en el qual es veien dos extraterrestres comandant una nau espacial, i que amb els seus sistemes molt més avançats que els nostres veien tot el que passava a la Terra. I un li deia a l´altre: «Val més que no ens hi aturem en aquest planeta, ja que tenen uns sistemes de convivència molt estranys i una mica bèsties». El company li ratificava: «Doncs sí, la gran majoria viu dominada per uns pocs que són els que tenen els diners i els recursos. Fan manifestacions que tenen molt poc efecte, però el que és més important, que és la denúncia pública, feta per una persona determinada amb noms i cognoms, no tenen el que cal per fer-ho. Tenen por de les represàlies dels seus caps, siguin polítics, judicials, empresaris o superiors immediats».