Anomenem Nadal el període comercial comprès entre que s'instal·len i es recullen les bombetes de colors. Aquest lapse temporal és tan llarg que incentiva deixar-les tot l'any per estalviar les despeses de recollida i pal·liar les d'instal·lació amb les de reposició.

Els ajuntaments i les associacions de comerciants consideren les llums de colors prou necessàries com perquè ningú hagi qüestionat que segueixin sent aquí, ara que de la necessitat en fem virtut i de l'austeritat, histèria.

Ja que no pel seu bon gust, la il·luminació nadalenca es justifica per la seva eficàcia. "Si no, no hi ha Nadal"; "si no, la gent no nota l'ambient"; "si no, no hi ha alegria de compra". S'accepta que aquesta llum produeix en els ciutadans un atac d'epilèpsia consumista que els fa arribar a casa sense saber quant han gastat, sense recordar clarament què conté cada paquet de coloraines ni qui és el destinatari i amb la sensació que no tenen tot el que fa falta. En fi, en un estat de confusió que ni es diagnostica ni es tracta.

És tal l'eficàcia d'aquestes bombetes que fan dibuixos i escultures que si les irrenunciables llums nadalenques s'encenguessin la nit del 3 de juny desfemarien un Nadal inesperat, una sensació tèrmica entorn de zero graus i un afany de compres obligades i apressades que, davant les botigues de joguines i les perfumeries tancades, acabaria en vandalisme i saquejos.

Aquesta és la raó per la qual es desmunta la il·luminació nadalenca, perquè posaria en mans d'un alcalde o d'uns comerciants un incommensurable poder, comparable al del botó nuclear.

Por espanyola per al Festival de Sitges: un terrorista comercial produeix amb llums una jornada nadalenca qualsevol dia de l'any, cosa que genera la melancolia i el pànic gastador i provoca milions d'atacs epifànics. La resistència s'organitza en cors de nadales.