Els anys de Silvio Berlusconi al Govern van anestesiar gran part de la població italiana i, com a mínim, tres quartes parts dels periodistes. Aquests informadors es van adaptar a un entorn en què la independència era una quimera. En l'extrem oposat, una minoria hiperactiva també va perdre el nord del deure de neutralitat, però per acarnissar-se amb Il Cavaliere. Avui costa trobar empreses que practiquin un periodisme equilibrat, ponderat i assossegat perquè la ideologia, l'exageració i els nervis han envaït les redaccions. Potser la premsa catalana tingui problemes, però la italiana està pitjor. I si als seus professionals se'ls fa veure aquest desajust, contesten: "Com podem ser imparcials en un situació com aquesta?". O sigui, reivindiquen una subjectivitat negativa. El president de la Generalitat va aprofitar dijous l'acte d'entrega dels Premis Nacionals de Comunicació per desenvolupar una reflexió complementària. Artur Mas va demanar als mitjans una actitud "responsable" tenint en compte el context de crisi. Va aclarir que no pretenia que deixessin de formular "preguntes incòmodes", només que afavorissin "un canvi de mentalitat tot mantenint una mentalitat de canvi". És a dir, reclamava una subjectivitat positiva.
